TROBADA NOVEMBRE

• Data: 9/11/2019
• Lloc: Sala del Mar (Rosa Sensat)
• Assistents: Natàlia, Sara, Xell, Yoli, Patrícia, Elisabet, Núria, Inés, Ana Maria, Rosa, Maria, Marta i Raquel.

Primera sessió
La primera sessió oficial del curs hauria d’haver tingut lloc a l’octubre, però al coincidir amb fets sociopolítics extremadament importants a Catalunya decidim anul·lar-la i començar en la data fixada per la sessió del mes de novembre.

Fa poc que hem rebut el fred que és d’esperar per aquestes dates, però la saleta del mar fa goig de tan assoleiada que es veu. Aquest primer dia, la Natàlia i la Sara han volgut tenir mitja horeta per preparar l’espai, repartir per les taules els dossiers que amb tanta il·lusió han preparat per obsequiar i donar la benvinguda a cada membre del grup.

Tot llest per començar
Dues taules rodones enormes guarnides amb llibres inspiradors, els dossiers repartits a l’atzar i plats de ceràmica que s’aniran omplint de magdalenes, fruits secs, galetes i altres aperitius. Tot llest, comença l’aventura!

Presa de contacte
Per aquesta trobada s’han excusat algunes persones, així que no hem arribat a ser les 20 assistents fixes que mantindrem tot el curs. És important l’assistència i la continuïtat, per això s’ha demanat un compromís ferm i no hi hauran entrades i sortides fins el curs vinent, si s’escau.

Ens anem asseient conforme arribem i descobrim sobre la taula el nostre dossier personalitzat, encara ningú no l’ha d’obrir, tot al seu moment. Avui, excepcionalment, ens hem posat una etiqueta amb el nom, per poder retenir a la memòria els noms de cadascuna de nosaltres, no caldran més endavant si aconseguim un dels propòsits del Pla de treball: ser un grup cohesionat on tothom conegui a l’altre, fins i tot amb certa profunditat.

Coneixent-nos
Hem començat la ronda de presentacions, anirem fent de quatre en quatre, volem donar valor a aquest gest que és mostrar-te, obrir-te una mica als altres. Hem procurat crear un ambient acollidor i facilitador perquè les noves incorporacions puguin sentir-se en confiança ben aviat, avui tot i que no s’han presentat, podem dir que hem sentit les veus i les reflexions de totes elles. Anem per bon camí!

S’exposa com es vol que funcionin les sessions i com s’organitzaran: abans de cada sessió tothom rep l’ordre del dia, els documents oportuns si cal fer alguna lectura, etc. Cada sessió s’estructurà a grans trets en una primera part de retrobament per saludar-nos i comentar algun fet destacable, a continuació, organització de la feina i formació dels petits grups de treball. En tercer lloc, la posada en comú de tot el que s’ha anat treballant, a grans trets. Finalment, algunes informacions per anar seguint el fil per la propera sessió i comiat.

Com ens organitzem
En aquesta trobada ens hem organitzat per comissions, s’havien proposat cinc, d’entrada, i n’han sortit sis, de moment:

Bibliografia   Ubicacions    Blog    Imatges    Actes    Visites

Les comissions  

• Ubicacions

Gestió de les ubicacions de les sessions, en col·laboració amb la resta dels membres i les seves propostes: permisos, compatibilitat amb el pla de treball, difusió, etc.

Facilitar el lloc concret de cada sessió amb antelació i fer la previsió necessària.

• Imatges

Amb l’objectiu de documentar l’aprenentatge, el creixement i l’evolució del grup.

Immortalitzar moments de les sessions, seleccionar, classificar i arxivar totes les imatges que poden ser utilitzades per acompanyar les actes o altres documents del blog, futurs articles i, sobretot, per la nostra pròpia documentació escrita.

Recollir i seleccionar les imatges aportades per tercers.

• Blog

Publicar les actes mensuals, compartir articles, reflexions, vídeos, xerrades, formacions, visites... i tot allò que considerem rellevant com a grup.

Tenir cura del seu manteniment i el feedback amb els seguidors.

Aquesta comissió anirà de la ma de les coordinadores que faran l’última revisió abans de publicar.

• Revisió d’actes

Durant cada sessió, una persona diferent s’encarregarà d’anotar allò més rellevant de la trobada, per després elaborar un escrit conjunt (comissió actes, coordinadores i comissió blog, comissió imatges) que contingui els punts destacats tractats, algunes reflexions exposades, interrogants que puguin suggerir les intervencions, referències bibliogràfiques, frases, etc. que tinguin relació amb la sessió.

Una redacció reflexiva i constructiva que conformi el fil del que anem estirant.

• Bibliografia

Elaborar un document per recollir un llistat de lectures que al llarg de les sessions revisarem, rellegirem i valorarem.

• Visites

En cas de que com a grup decidim visitar alguna escola o institució, aquesta comissió s’encarregarà de prendre notes i fotografies per documentar la visita.

Ha estat molt engrescador sentir com cadascú pren una actitud activa i es responsabilitza d’una tasca dins del grup, som un equip democràtic, assambleari i igualitari. Seguim el lema de Rosa Sensat “La força dels equips!”

Lectures inspiradores
Finalment, hem pogut descobrir què contenia el dossier, a part d’un dibuix personalitzat: 10 lectures breus però molt inspiradores per llegir, reflexionar i debatre en grupets de tres persones.

• Text Loris Malaguzzi

“Els infants tenen dret a ser reconeguts com a subjectes de drets individuals, jurídics, civils, socials: són portadors i constructors de pròpies cultures i, per tant, participants actius en l’organització de la seva identitat, de la seva autonomia, a través de relacions i interaccions amb coetanis, adults, idees, coses i els esdeveniments reals i imaginaris del mon en comunicació.“

• Text Loris Malaguzzi

“Si l’infant és portador de teories, interpretacions, preguntes i és coprotagonista dels processos de construcció del seu coneixement, el verb més important que guia l’acció educativa ja no és parlar, explicar, transmetre, sinó escoltar.”

• Text Paola Cagliari

“Cap mestre, cap pedagog ni cap mare ni pare no podrà tenir, tot sol, més idees ni idees millors de les que un grup de persones que dialoga pot arribar a produir.”

• Poema Gabriel Celaya

Educar es lo mismo

que poner un motor a una barca…

Hay que medir, pensar, equilibrar…

y poner todo en marcha.

Pero para eso,

uno tiene que llevar en el alma

un poco de marino…

un poco de pirata…

un poco de poeta…

y un kilo y medio de paciencia concentrada.

Pero es consolador soñar,

mientras uno trabaja,

que ese barco, ese niño,

irá muy lejos por el agua.

Soñar que ese navío

llevará nuestra carga de palabras

hacia puertos distantes, hacia islas lejanas.

Soñar que, cuando un día

esté durmiendo nuestra propia barca,

en barcos nuevos seguirá

nuestra bandera enarbolada.

• Text Loris Malaguzzi

“Es necesario que estemos convencidos, nosotros los adultos antes que nadie, de que los niños no son solo ostentadores de derechos, sino portadores de una cultura propia. Que son ostentadores de una capacidad de elaborar cultura, que son capaces de construir su cultura, y de contaminar la nuestra.”

• Text Rosa Sensat i Vilà

“Excitem la curiositat, l’alegria i la col•laboració activa del nen,
ajudant-lo a descobrir veritats que tinguin, per a ell,
el valor d’una adquisició personal.”

• Text Ane Ablanedo

“La infancia es la época dorada del desarrollo humano, el tiempo que la vida nos concede para construirnos, para dotarnos de los ciimientos necesarios sobre los cuales sostenernos. los años ricos donde las virtudes , cualidades o capacidades bien pueden florecer o abortar. Cuidar la infancia es preservar la sabidurñia y el deseo de crecer de manera instintiva tienen las niñas y los niños, el impulso vital innato que los lleva a madurar y desarrollarse plenamente. Es dotar de calidad los ecosistemas en los que la vida sucede en la infancia: la familia, la escuela, los pueblos, barrios y ciudades. Cuidar las relaciones, respetar el ritmo y la manera, mirarles y miramos con humanidad. Es conocer las claves y los nudos del desarrollo, para poder garantiizr que sucede demanera saludable, rica y plena. Preservar la salud, para no tener que curar la enfermedad, se manifiesta ésa como síntoma, desorden, trastorno, apatía o infelicidad.

Miremos la infancia desde ese siempre delicado y difícil prisma entre lo personal y lo político-sociial. Es el quid de la cuestión.”

• Text Philippe Merieu

“El senyal d’una educació autèntica està a acompanyar un ser fins el moment que aquest gosi néixer per fi a la seva pròpia voluntat i, segons la bella expressió de Pestalozzi, <<fer una obra d’ell matei>>.

Així emergeix una de les exigències educatives per a avui dia: disposar de les situacions que permetin a l’infant domesticar el seu propi desig i no ser-ne l’esclau. Proporcionar-lii elements de la nostra cultura que li permetran donar forma a les inquietuds i als impulsos que té a dins. Proposar-lii els marcs on pugui aprendre la densitat del gest ii el domini de si mateix, on puguo formar-se en la determinació d’actuar.

És una exigènciia per a la vida familiar, escolar, cultural i esportiva. Una exigènciia des de la més tendra infància i una formació al llarg de tota la viida, perquè un maii acaba de nèixer a la pròpia voluntat.

Lluny de ser obsoleta o passada de moda, la bona educació és, en efecte, l’accés a la sociabilitat: gràcies a aquesta fem un senyal a les persones amb qui ens creuem, independentment de la relació afectiva que puguem mantenir amb elles. La salutació reemplaça el somriure i s’esbossa , així, l’existència d’un nou tipus de lligam entre les persones que institueix l’esfera pública. Perquè el somriure el que busca és seduir, mentre que la salutació sorgeix del simple reconeixement de l’altre: <<et saludo, et reconec. Et dic bon dia, siguin quins siguin els sentiments, l’afecte, l’antipatia o les opinion que pugui teniir cap a tu. Et saludo i així faig exiistiir un món en què podrem treballar, parlar i organitzar la vida en comí sense que estiguem obligats a estimar-nos!>>".

• Text de Marta Mata i Garriga

“Volem que els nostres infants sàpiguen com es diuen i de quin poble són filles i fills. Que aprenguin a miirar, a saber, a comprendre amb lent amor que les persones no poden ser si no són lliiures. Lliures en la difícil i merescuda llibertat.“

• Text de Loris Malaguzzi

“Fer una escola amable, treballadora, creativa, agradable, documentable, comunicable, lloc de recerca, aprenentatge, reconeixement i reflexió. On es trobin bé infants, mestres i famílies, és el nostre objectiu.” 

 

 
Quines reflexions han sorgit a partir de la lectura i el debat en petit grup?

És sorprenent com de lectures de frases d’autors tan diversos sorgeixen tants paral·lelismes amb les realitats, els neguits i les necessitats a les nostres escoles.

Algú parlava de com els canvis, tan esperats per alguns, es resisteixen davant la oposició dels altres. S’ha parlat molt de com la societat ens vol domesticats, obedients i ensinistrats, de tornar a humanitzar a les persones, estem fent infants buits que no es mouen per un interès propi apuntava una companya.

El món robòtic que tenim s’aprofita de la necessitat que té l’infant d’agradar a l’adult. M’escandalitza que es mercantilitzin les necessitats del infants, afegia amb contundència un altre membre del grup.

La por al fracàs fa obeïr deia algú i ens venia al cap aquell fatàstic documental “La educación prohibida”.

El debat acabava amb una reflexió molt punyent: com que el lleure és vivencial però l’escola l’ubiquem en un àmbit formal, academitzat, s’allunya de la vida. 

 

Podeu deixar-nos els vostres comentaris, aportacions, dubtes, preguntes, experiències... Recordeu que entre tots construïm la Cultura d'Infància i d'escola que volem, com diria una companya de viatge: no viatgem sols i recordeu que la força la fa l'equip!