TROBADA FEBRER

• Data: 08/02/2020
• Lloc: Escola Anglesola

Quarta sessió
Seguint l'esperit de trobar-nos en diferents espais, aquesta vegada ens retrobem a l'Escola Anglesola (Barri de les Corts, Barcelona).

 

Ens rep la Meritxell, teixidora del grup i educadora de l'escola, amb un pollet entre el seu coll i la bufanda: "Ha nascut a l'escola fa poc i estic fent el pell a pell" ens comenta emocionada de rebre'ns. 

Ella ens fa de guia per totes les estances: "exploradores", "cosidores"... "Puc imaginar-me les nenes i els nens anant amunt i avall sols escoltant la passió amb què em transmets la filosofia de l'escola", li diu la Rosa en la última estança visitada. 

Una escola on la frase que més la defineix podríem dir que és voler és poder. I talment és així. La descoberta, l'observació i la documentació es plasma a cada pam de l'espai de l'escola.

La lliure circulació permet la confiança en l'infant, la col·laboració entre tota la comunitat i, amb paraules de la Txell, es fan seva la màxima ningú no ho ha de saber tot.

L'equip educatiu som una mica punky, diu entre somriures quan acabem la visita.

Temps per trobar-nos

Acabada la visita ens traslladem a l'estança Festa Major on engeguem la nostra jornada de treball.

Comença la Natàlia amb una lectura "Voladors d'estels" on ens regala aquestes magnífiques paraules sobre el paper del mestre. Una metàfora que fa una comparativa entre el fer volar estels i l'acompanyament a l'escola dels infants. Donant valor a que cada infant farà el seu vol, al seu ritme, pel seu camí, i nosaltres com a mestres i/o voladors d'estels, hem de permetre aquest vol, acompanyant amb més o menys presència, tot depenent del moment, però sempre allà per poder observar o adonar-nos de cada volada.

"Permetem que volin, els encaminem pels camins de l'aire, que no estan definits ni es veuen, on cada dia és diferent i cada infant, o estel, també té la seva particularitat." 

Gisela Colell

Documentacions Reggianes Observar, anotar, documentar... És un pilar fonamental de les escoles de Reggio Emilia. Donar visibilitat en tots els processos que fa l'infant per fer-lo protagonista.

"Queda't a un costat per un temps i deixa espai per aprendre i observar amb cura el que els nens fan. I després, si ho has entès bé, potser ensenyar serà diferent".  
Loris Malaguzzi 

Així doncs, la passada sessió vam escollir quatre documentacions reggianes per trobar l'essència del què es diu i del com es diu. Ens proposem un seguit d'interrogants:

Com són les imatges?

Què expressen?

Quina continuïtat tenen?

I el text? Hi ha diàleg, o bé és una descripció?

Hi apareixen frases d'autors?

Les documentacions que vam escollir (i que podeu trobar aquí referenciades en el recull bibliogràfic que la Biblioteca del Rosa Sensat va editar en honor al aniversari del naixement de Loris Malaguzzi) són:

1. "Il treno è una città que va sotto... E dopa va sul ponte"
2. "Dialoghi con i luoghi... Ascolti nel del parco. Parco come luogi di vissuti quoridiani... Sguardi, suggestioni e imaginari"
3. "Crescere insieme. Relazioni_Materiali_Spazi"
4. "Incontri, Esplorazioni, Emozioni"
   

La visió de cada educadora es mostra en la diversitat d'estils de fotografia. Donant sentit a la idea d'en Loris a que cada mirada, cada opinió, compta. De què la unió fa la força.

Reflexionem plegades

I aquí entrem en debat... Per a qui documentem? A vegades, prioritzem l'estètica per damunt del valor del procés? Hi ha una "fotògrafa oficial" a l'escola, o bé acceptem les visions de cadascuna de les educadores? Creem les oportunitats només per fer la "foto del dia"? Donem valor al què fem? Sovint la immediatesa i les pressions fan que ens quedem només amb aquesta "foto del dia" que no transmet la vivència sinó que sols captura l'instant.

I el text, reflecteix també la imatge d'infant com a protagonista? Com ho fa?

Transcrivint diàlegs, frases, deduccions dels infants. Aquests textos ressalten per sobre de poques frases d'autor, que queden més difuminades. A més, a totes les documentacions hi ha una introducció ben extensa on s'explica el per què de l'observació, donant valor i visibilitat als processos que es fan a l'escola.

Per tant, tant en la imatge com en el text, queda reflectit la imatge d'infant pròpia de les Escoles de Reggio Emilia. Un infant que observa, dialoga, fa deduccions, plasma sobre paper o bé sobre el fang.

Un infant protagonista i un adult que li dóna visibilitat

I acabem la sessió amb el nostre peculiar homenatge al centenari del naixement de Loris Malaguzzi, del qual estem aprofundint amb la lectura del seu llibre La Educación Infantil en Reggio Emilia.

Un homenatge ple de reflexions, paraules, abraçades i emoció... Un final de jornada ben emocionant! Si en voleu saber els detalls... obriu Homenatge Loris Malaguzzi.

 Escola Anglesola... Moltes gràcies!

 

Paraules dedicades a l'escola Anglesola, en agraïment per acollir-nos i transmetre'ns la seva il·lusió i entusiasme

TROBADA GENER

• Data: 11/01/2020
• Lloc: Biblioteca Rosa Sensat

Tercera sessió

Encetem aquest 2020 tal com ens vam acomiadar del 2019, envoltades de llibres. Tornem a agrair la tasca de la Pau Raga per preparar-nos, un cop més, la selecció de llibres sobre l'essència de Reggio Emilia i tornar a crear, amb molt de gust, un espai que va acompanyar les ganes de voler entrar entre les pàgines i continuar reflexionant.

Any nou i seguim!
Entre desitjos de bon any, ja teníem ganes de començar. La Txell i la Inés no deixen la càmera en cap moment, volen començar a documentar la sessió, a deixar constància de com, de mica en mica, el grup es remou, i així, també, extreure els nous  llibres per a la nostra biblioteca.

La Sara, aquest cop sense la seva mà dreta, la Natàlia, ens ensenya un esquema sobre els tempos de la sessió; ella ens afirma que el temps és el nostre pitjor enemic quan fas allò que t'apassiona i entre mirades de complicitat ens adonem que aquesta afirmació la compartim plegades.

És difícil controlar el temps, sobretot quan no vols aturar-te i el moviment et porta ganes de seguir.

En conjunt, hem pogut visualitzar just al començament de la sessió, que cadascuna de nosaltres va aportant el seu granet de sorra i que, to plegat, va esdevenint en una muntanya de col·lectivitat.

Però la nostra tasca tot just comença, la xarxa que hem creat vol anar més enllà. 

  
Filant prim
Tornem a estar envoltades de llibres, però aquest cop reflexionarem sobre documentacions reggianes: anar a l'essència de Reggio Emilia és veure mirades vers l'intant i el que ens vol transmetre.

Abans de fer els petits grups i posar-nos en marxa per reflexionar sobre les documentacions fem un descans, continuem amb les presentacions entre cafès, pastes, mandarines i una focaccia di formaggio que ens ha preparat la Sara (un plat típic de Gènova).

Allò que ens fa úniques
Trompeta, teatre, educació en el lleure... Camins professionals, a vegades complicats, fins a trobar la coherència entre el què penses i el què fas... Són alguns exemples d'aquestes converses i són el resultat de qui som.

Tot el que fem esdevé aprenentatge i enriqueix la nostra tasca professional

Com documenten a Reggio?
Ara si, ens endinsem en l'anàlisi de les quatre documentacions que hem triat, considerem important aquesta tasca, ja que com a grup és un dels objectius marcats: arribar a documentar en el nostre procés de reflexió i creixement com a grup. Deixar constància de la feina feta i de l'essència de cada moment. 

Aquest cop ens inspirem en les següents:

• Il treno è una città que va sotto...E dopa va sui ponte
• Crescere insieme
• Incontri, esplorazioni, emozioni
• Dialoghi con i laoghi ascolti nel e del parco

Un cop fem els petits grups observem i analitzem... 

Com són les imatges? Hi ha seqüències? Imatges en primer pla? Imatges on es focalitza l'acció més que a l'infant? Quina sensació desprenen aquestes imatges? I el text? Hi ha diàleg dels infants a és una descripció? Ens citen frases d'autors?

Aquestes són algunes de les preguntes que ens plantegem mentre observem les imatges i traduim el text per descobrir la mirada de les escoles de Reggio Emilia. 

I allà estàvem, immerses en imatges, textos, anotacions... Envoltades de llibres, absortes del món exterior. Com si despertéssim d'un somni, sentim la veu de la Sara que ens diu que ja s'ha acabat el temps. Ja?!

I tornem a un dels plantejaments inicials de la sessió, el temps, de vegades, és el nostre "pitjor enemic".