- Data: 14/12/2019
- Lloc: Biblioteca Rosa Sensat
Segona sessió
Ens trobem per segon cop aquest curs. Després de la primera sessió a la Sala del Mar, ens va deixar amb ganes de tornar-hi. Seguint amb el que vam acordar, cada sessió serà única i especial i, per tant, serà en espais diferents, inspiradors, motivadors...
La segona sessió tindrà lloc a la biblioteca de Rosa Sensat, com bé el nom del grup ens identifica, ens trobem a la recerca de l'essència de les escoles de Reggio Emilia, després de diàlegs i reflexions ens adonem com a grup que hem de tornar a la base, sentim la necessitat de saber d'on venim per així, si escau saber cap a quina direcció volem anar.
La segona sessió tindrà lloc a la biblioteca de Rosa Sensat, com bé el nom del grup ens identifica, ens trobem a la recerca de l'essència de les escoles de Reggio Emilia, després de diàlegs i reflexions ens adonem com a grup que hem de tornar a la base, sentim la necessitat de saber d'on venim per així, si escau saber cap a quina direcció volem anar.
Carregades d'incerteses busquem la llavor, l'origen de Reggio com a tasca educativa de tota una ciutat i com Loris Malaguzzi va plantejar els seus principis pedagògics al voltant del 1940 i en l'actualitat encara serveixen de model inspirador de coneixement i respecte per a molts docents d'arreu del món.
Encuriosides i amb ganes de remenar pàgines ens trobem que la Pau Raga ens ha preparat amb molt de gust tot el recull bibliogràfic que podem trobar a Rosa Sensat sobre Reggio. Una gran taula plena de llibres, experiències, documentacions...
I així, envoltades d'essència i amb ganes d'encetar la sessió, la Sara comença a recitar-nos un fragment d'un llibre de la Beatriz Trueba on parla sobre el paper del mestre.
“No sé per què em poso dreta, vaig rellegir-me aquest llibre i vaig pensar en aquests dies estressants de final de trimestre... Volia regalar-vos aquestes frases motivadores”.
“…Y corren tiempos oscuros donde avanza una aculturación generalizada a
favor de conceptos mercantilistas, tecnócratas y homogeneizadores.
Además, las ganancias y los avances se dan de modo muy desigual.
Desgraciadamente son muchos los países del mundo donde los derechos más básicos de los niños aún se vulneran en todos los sentidos y es por ello vital que los países que han consolidado y defienden los derechos de la infancia sirvan de referencia y conciencia para el resto.”
Es curioso comprobar que en determinados países, en especial los del Norte de Europa, se busca un perfil de profesorado innovador, abierto, curioso, que viaje y conozca diversos campos no solo educativos y que proyecte en el futuro las mejores ideas del presente.”
Desgraciadamente son muchos los países del mundo donde los derechos más básicos de los niños aún se vulneran en todos los sentidos y es por ello vital que los países que han consolidado y defienden los derechos de la infancia sirvan de referencia y conciencia para el resto.”
(Trueba, Marcano, Beatriz. Espacios en armonía, 2015, p.13)
“…¿No deberíamos ser los docentes un grupo siempre a la proa del progreso, de la investigación, de la pasión por emprender caminos y buscar tierras por descubrir? Nuestro lugar no está entre los que intentan frenar el avance del triángulo. Ni tampoco en las secciones más anchas del mismo terreno del conformismo y la indiferencia. Allí se sitúan los valores revolucionarios, de retroceso, lo que está destinado a desaparecer por obsoleto e inútil.
Es curioso comprobar que en determinados países, en especial los del Norte de Europa, se busca un perfil de profesorado innovador, abierto, curioso, que viaje y conozca diversos campos no solo educativos y que proyecte en el futuro las mejores ideas del presente.”
(Trueba, Marcano, Beatriz, Espacios en armonía, 2015, p. 14)
“ …Se trataría en definitiva de la vocación del ser y sentirse maestro en conexión con nuestros mejores anhelos de un futuro mejor. En la nostalgia de futuro de la que nos habla Malaguzzi en íntima relación con la pasión y la alegría de vivir.
Cuando de forma intencionada y creativa escuchamos a los niños y devolvemos con preguntas sus respuestas en una rica circularidad. ¿Nos hemos planteado si como adultos y docentes hay muchas respuestas a nuestras preguntas internas o una sola? ¿Nos atrevemos a ir un poco más?"
Cuando de forma intencionada y creativa escuchamos a los niños y devolvemos con preguntas sus respuestas en una rica circularidad. ¿Nos hemos planteado si como adultos y docentes hay muchas respuestas a nuestras preguntas internas o una sola? ¿Nos atrevemos a ir un poco más?"
(Trueba, Marcano, Beatriz, Espacios en armonía, 2015, p.15)
Amb aquestes paraules ens aturem en la importància de trobar la coherència entre el fer, dir, pensar i sentir. En la importància de deixar de repetir patrons establerts sense reflexionar en perquè els fem, aquesta coherència que busquem la trobem si entenem als mestres i les mestres com a persones neutres i és aquesta neutralitat la que en la realitat del dia a dia, dins de les escoles ens costa de ''fer''.
La Natàlia tanca amb la reflexió de la dificultat de trobar-la: ''Les persones no som neutres, cadascú porta la seva motxilla''.
Continuem la sessió, després de parlar sobre les diferents comissions i arreglar algun serrell, ens adonem que hem creat una xarxa. Totes les comissions s’entrellacen entre si. I algú comenta que som un grup i “totes som indispensables”.
Les sorpreses no s’acaben aquí. Rebem la visita de la Maria Rovira. Petons i abraçades després de temps de no veure’ns, petites converses per posar-nos al dia, la Maria va deixar el curs passat la coordinació del grup de la mà del David Castillo i van ser ells qui van deixar la tasca a la Natàlia i la Sara.
De sobte, i quan estàvem immerses en l’organització de cada comissió, rebem la visita del Gino Ferri. Anem de sorpresa en sorpresa... Petons, abraçades, retrobaments... I com qui no vol la cosa, la Natàlia diu: “Gino, tu que coneixes tant Reggio Emilia, quin llibre ens recomanaries per anar a l’essència?”
I comença a mirar, a remirar... “Este libro lo escribí yo hace mucho tiempo. Reggio es una ciudad, no una pedagogía. Allí se realizó una experiencia educativa basada en los valores y la cultura”.
Tornar a l’essència és això, contextualitzar, revisar, conèixer...
I comença a mirar, a remirar... “Este libro lo escribí yo hace mucho tiempo. Reggio es una ciudad, no una pedagogía. Allí se realizó una experiencia educativa basada en los valores y la cultura”.
Tornar a l’essència és això, contextualitzar, revisar, conèixer...
I ens recomana La educación infantil en Reggio Emilia (Loris Malaguzzi). Anar a l’essència, conèixer molt bé la figura del gran Loris Malaguzzi. i qui li diu que no al Gino?
De tantes sorpreses i retrobaments, fem una pausa. I entre cafès, mandarines i pastetes continuem amb les presentacions. Moments distesos, de confessions, de coneixença... Sembla estrany com va creixent el nivell de confiança. I la paraula clau és que ens sentim a gust, a gust amb qui estem i a gust amb el que fem. La paraula grup va tenint sentit.
Tornem a la feina. I, ara sí, ens submergim entre els llibres. Molts i molts llibres on volem començar a crear la nostra biblioteca, la nostra “base”.
Així que anem seleccionant els llibres que hem llegit i que considerem que poden encaixar. i entre tots els que hem escollit, n’hem seleccionat quatre. Cadascuna de nosaltres en llegirà un i el compartirà, tornem a fer xarxa, fer grup, aquest tarannà és el que ens porta a sentir-nos parts essencials.
Els llibres escollits són:
- Com escoltar a l’infància? (David Altimir)
- Art i creativitat a Reggio Emilia (Vea Vecchi)
- Jo i les ombres (Mariano Dolci)
I, no cal dir-ho, el llibre que ens ha recomanat el Gino. Aquest ens el llegirem i/o rellegirem totes i el posarem en comú en la trobada del febrer. I així és com ens acomiadem en aquesta sessió de grup amb ganes de llegir, amb ganes de més... Per anar més enllà.
