TROBADA DESEMBRE

• Data: 12/12/2020
• Lloc: #joemquedoacasa 

Tercera Sessió Curs 2020-2021

Té lloc la tercera trobada, cadascuna des de casa seva, seguim aprenent a abraçar-nos amb els ulls i a trasnmetre'ns caliu a través de la pantalla, i així tanquem el primer trimestre. Ja fa dies que els carrers s'han anat omplint de llums i el cel és fosc més aviat, comencem a preparar-nos per les vacances del Nadal. Despés de la primera sessió, on vam posar damunt la taula els drets dels infants, en aquesta ens hem centrat en el paper de l'adult.

"La mirada de l'adult i les seves accions condicionen els infants"

Com és habitual al nostre grup de treball, encetem la sessió amb una dinàmica o un petit entrant que ens serveixi per seguir establint lligams, fent pinya, cuidant-nos. En aquesta ocasió, la Sara, decideix fer-nos un regal en forma de vídeo: es tracta d'una peça musical en directe: Ara Malikian Symphonic interpretant la cançó Pisando Flores.

Més que la tècnica i la qualitat de la interpretació, l'emoció i la poesia traspassa la pantalla i ens impregna... Perquè, per sobre de l'excel·lència i els títols, hi ha la persona. Quan una persona s'emociona amb el que fa, traspassa i arriba... Així doncs, necessitem emocionar-nos amb el que fem.

 

Emoció, escolta, el valor del diàleg i la comprensió i valorar la confrontació pedagògica per avançar... Aspectes claus que valorem com el paper de l'adult.

Tal com les germanes Abelleira expliquen al seu llibre "El latido de un aula infantil":

 

"Donem més valor a quan et trobes a una companya et pugui somriure que no pas trobar desacords de com fan les coses cadascuna."

 

Sembla una obvietat que el mateix que ens exigim amb els infants tants cops, també és el que hem de fer amb les nostres companyes i el nostre equip, però no sempre és així. Potser cal pensar-hi més, prendre consciència d'aquest fet per relacionar-nos des d'una mirada molt més humana, empàtica i propera.

 

 

En aquesta sessió, posem en comú el treball previ fet per petits grups i ens centrem en la pregunta:

Com escoltar als  infants i a nosaltres mateixos?

Fa setmanes que les teixidores llegim algunes obres relacionades amb la filosofia reggiana, les vam triar entre totes i ens les varem repartir segons les preferències. Ho fem llapis en mà, llibreta al costat, sentits ben alerta. Cada grup reflexiona sobre el paper de l'adult que s'extreu de la lectura de cada llibre i seguim estirant fils:

Llibre: COM ESCOLTAR ALS INFANTS

Altimir, David. (2012). Temes d'infància, nº 53

Aquest llibre visibilitza la vivència d'en David Altimir a les escoles de Reggio Emilia.

 

El paper de l'adult va molt enfocat a com escoltaven als infants, especialment mitjançant graelles, i com després en feien les interpretacions. Segons l'autor, l'adult a les escoles ha de tenir el paper de documentar els diferents processos que es donen, per tal de poder reflexionar i alhora extreure'n les diferents interpretacions.

 

Explicitia que l'adult ha de tenir cura dels espais i dels ambients que formen l'escola, i ha de ser provocador de reflexions en els infants, donant la importància necessària a la manera de formular les preguntes per tal que aquestes no tinguin una única resposta.

Llibre: JO I LES OMBRES

Dolci, Mariano. (2003). Temes d'infància nº46.

Ens endinsem en la meravellosa experiència del titellaire envers les ombres. En Mariano volia transmetre als infants el seu saber en relació a les moltes expriències viscudes amb aquest element particular, sempre des de l'humilitat.

 

A més, partint de que el joc és un dret dels infants, l'adult l'ha d'entendre com a procés fonamental a observar i respectar, alhora que com a distracció. El joc amb les ombres ens aporta una gran riquesa de conceptes per entendre el món i, en canvi, és un element natural que s'acostuma a descuidar.

 

Insideix en com l'infant a través de l'ombra entén el món, com a partir de l'ombra passen fenòmens que no podem tocar. Les preguntes sempre ens faran formular bones hipòtesis, i moltes vegades, les preguntes que creiem més absurdes són les més importants i les que ems donen les millors respostes.

 

El titellaire manifesta que també les respostes incorrectes són les que ens aporten els resultats més interessants.

Llibre: ARTE Y CREATIVIDAD EN REGGIO EMILIA

Vecchi, Vea. (2013)

Ens atrevim amb una lectura certament complexa, per la quantitat de temes que dansen al llarg de les seves pàgines, les moltes cites i autors que hi apareixen. En aquesta obra, el paper de l'adult que ens mostra la Vea va més enllà de l'observació, les reflexions i les propostes. L'adult a les escoles ha de tenir consiència política i democràtica, ha d'aportar una lent de visió per a la comunitat escolar.

 

A més, com bé destaca l'autora, l'adult ha de ser potenciador de diàleg: la seva presència propera permet que els infants puguin crear els seus productes, recordin les seves experiències, sensacions i emocions passades, i sobretot, que vagin incorporant aquestes emprentes a la descoberta.

 

Ens dibuixa, per tant, un adult que valora el disseny, l'organització i l'arquitectura de l'espai que s'habita amb les famílies, els infants i la resta de comunitat i que creu fermement en el paper democràtic i relacional de totes les persones que participen de la vida educativa.

Acabem la sessió tal com l'hem començat: amb una cançó que la Núria i l'Angelines, de la recent inaugurada comissió "estirant el fil", ens volen regalar:

"Tula Baba, Thula Sana" (South African Lullaby), una cançó de bressol sud-africana.

La Núria ens explica que, per apreciar la peça musical, necessitava entendre la lletra; mentre que l'Angelines s'emocionava sense més. La lletra ens parla de la realitat africana: infants sense família o que no arriben a fer-se grans. Des de la nostra mirada occidental, es una cançó trista, però la mirada canvia depenent del context. De la cançó es desprèn un sentiment d'esperança que ens acaba arribant a totes, constatant que de vegades les paraules sobren quan ens deixem portar per l'emoció.

Tornem al principi: emoció, diferents mirades, diversos punts de vista... Tot plegat, petites espurnes de foc que aviven la flama, que ens enriqueixen i ens fan avançar.