- Data: 17/10/2020
- Lloc: #joemquedoacasa
Primera Sessió Curs 2020-2021
Encetem la primera trobada del nou curs. Davant de la situació actual que estem vivint seguim connectades a través de les plataformes digitals, cal dir, que la majoria ja ens hem acostumat i encara que sigui a través de les diferents pantalles de casa nostra no perdem l'essència de grup i la calidesa que caracteritza a les teixidores.
Aquest inici ha estat, a cada una de les diferents escoles, un cúmul d'incerteses. Normatives, protocols...per tal d'adaptar-nos al moment que estem vivint, sembla que totes les mesures d'higiene i seguretat s'han convertit en el principal objectiu de molts centres. Després de compartir les nostres vivències ens adonem, un cop més, del potencial que tenim com a grup humà, com davant de les resiliències som capaces de reinvertar-nos i sobretot de buscar, entre els grisos del panorama, un alè de llum per tal de no perdre l'essència del que nosaltres estimem i creiem.
Tal com va dir Steiner:
"Allò que és important, s'esdevé lentament"
I ara sembla que costi parlar del temps, de la importància del fer sense pressa, de l'ambient de calma tan necessari a les escoles i a les aules, al ritme que respecte als infants; en canvi, ens hem vist ajustant-nos a la situació a correcuita per tal de garantir, dins de la mesura possible, la normalitat que tant han trobat a faltar els infants durant aquests mesos.
Aquest cop la trobada està centrada en l'adult.
"Quina mirada ha de tenir l'adult cap a la infància per fer un acompanyament proper, real i amb sentit?"
Enriquim les nostres reflexions acompanyant-nos de la lectura de l'article "Els pensaments que sustenten l'acció educativa" de C. Rinaldi.
Comencem fent tres petits grups per tal de donar espai i veu a totes, més tard posem totes les reflexions que han anat sorgint en comú.
Parlem sobre l'escolta, una de les accions educatives més importants, una escolta múltiple i sincera que ens porti a l'aquí i l'ara del moment, una escolta que doni valor a la veu de la infància i alhora a la professió del mestre. Una escolta sincera va acompanyada de la recerca de preguntes i necessitats reals que sorgeixen dels infants.
"Ens interessa més que els nostres infants siguin fàbriques de preguntes, que no pas de respostes"
Jauem Balmes (1810-1848).
La mirada ha d'anar sempre cap a l'infant, l'observació també ha de formar part de l'aquí i de l'ara, per tant no podem fer un acompanyament real si només valorem el resultat i no el procés dels aprenentatges. Aquesta mirada no ha d'anar més enllà que cap a l'infant, partint de la base de la subjectivitat d'aquesta, entenem que cada mestre, de la mateixa manera que cadascuna de nosaltres té un bagatge i aquest condiciona la nostra manera de ser i actuar cada cop que ens trobem davant d'un infant.
"Un mestre potent farà un infant potent"
L'equip també esdevé una peça clau en aquest acompanyament, la interpretació col.lectiva és fonamental. Per fer un acompanyament que realment tingui sentit, les famílies han de tenir cabuda dins d'aquest.
Com a equip sorgeix la idea de compartir, on cada membre pugui exposar el seu punt de partida i buscar plegats objectius comuns o ponts de contacte. I dins de l'equip estimar l'error, una feina tan humana sempre va acompanyada d'equivocacions, però si trobem l'error com a atractiu ens pot ajudar a aprendre com a punt de reflexió i d'embranzida per avançar.
Totes aquestes reflexions han sorgit d'una pregunta, igual que quan a Isidore Rabí, premi Nobel de física li van preguntar què l'havia ajudat a ser científic respongué:
"Al sortir de l'escola, totes les mares jueves de Broklin preguntaven als seus fills:
Què has après avui a l'escola?
En canvi la meva mare deia:
Izzi, t'has plantejat avui alguna bona pregunta?"
