- Data: 02/05/2020
- Lloc: #joemquedoacasa
Seguim confinades i treballant coordinant-nos via whatsapp, e-mail, Drive, Google docs... Ara més que mai, fem servir tots els canals coneguts i desconeguts per mantenir el nostre ritme de treball i no perdre el fil de la reflexió conjunta, que mai s'atura.
Cada trobada aprofitem per compartir lectures, informacions i altres esdeveniments que ens afecten com a mestres. A més, tot allò que ens relaciona amb Reggio que ens ajuda a enriquir-nos en la nostra fita de trobar-ne l'essència. En aquesta ocasió hem decidit donar veu a l'Andrea, una estudiant del doble Grau de Mestre d'educació Infantil i Primària a la Universitat de Barcelona, que ens va explicar que al seu TFG (Treball de Fi de Grau) pretenia establir unes línies d'actuació orientatives per desenvolupar la documentació pedagògica (entesa a l'estil de la pedagogia Reggiana) a les escoles d'educació primària.
Per assolir aquest objectiu, volia comptar amb l'experiència de docents que coneguin i treballin la documentació en el seu dia a dia a l'escola des de la mirada reggiana, i així va contactar amb el nostre grup de treball. Donada la situació excepcional, en comptes de convidar-la a una sessió i xerrar amb ella, ens va fer arribar un qüestionari que ens va servir de punt de partida per reprendre la reflexió entorn un dels temes cabdals que hem debatut al llarg dels anys: la documentació pedagògica.
Cada trobada aprofitem per compartir lectures, informacions i altres esdeveniments que ens afecten com a mestres. A més, tot allò que ens relaciona amb Reggio que ens ajuda a enriquir-nos en la nostra fita de trobar-ne l'essència. En aquesta ocasió hem decidit donar veu a l'Andrea, una estudiant del doble Grau de Mestre d'educació Infantil i Primària a la Universitat de Barcelona, que ens va explicar que al seu TFG (Treball de Fi de Grau) pretenia establir unes línies d'actuació orientatives per desenvolupar la documentació pedagògica (entesa a l'estil de la pedagogia Reggiana) a les escoles d'educació primària.
Per assolir aquest objectiu, volia comptar amb l'experiència de docents que coneguin i treballin la documentació en el seu dia a dia a l'escola des de la mirada reggiana, i així va contactar amb el nostre grup de treball. Donada la situació excepcional, en comptes de convidar-la a una sessió i xerrar amb ella, ens va fer arribar un qüestionari que ens va servir de punt de partida per reprendre la reflexió entorn un dels temes cabdals que hem debatut al llarg dels anys: la documentació pedagògica.
"Tot allò que no es veu no existeix"
(Loris Malaguzzi)
(Loris Malaguzzi)
Si partim d'aquesta coneguda premissa per parlar de documentació, ens sobren els motius perquè aquesta acció formi part de l'acció educativa i es faci amb el rigor i la qualitat que mereix tot allò que incideix en la tasca de fer de mestre.
“A documentar s'aprèn documentant sense por a sentir-se jutjada, aprendre a fer fotografies o seure davant l'ordinador i començar a posar paraules".
(Eva Sargatal, 2020).
(Eva Sargatal, 2020).
Quin valor té la documentació i quin és l'impacte que té en la manera d'educar del mestre/a?
La documentació és la que dóna la rigorositat pedagògica a la nostra feina, com a mestres ens hem d'aturar i observar.
Observar per comprendre, per conèixer, per generar noves idees, per transformar la realitat que estem veient. L'observació constant de les condicions i els processos, per meravellar-te de tota acció i de la informació que ens donen els infants a través dels seus comportaments.
Llavors ens fem la pregunta:
Sabem observar? A vegades no sabem com hem de documentar ni el perquè. L'observació va més enllà, és un exercici de presència i d'interès, no exempt de subjectivitat, però necessitem aturar-nos i deixar-nos fascinar pel món de la infància. Hem d'exercir allò que deia Tonucci: "mirar amb ulls de nena, mirar amb ulls de nen".
Tal com diu la Patri, moltes vegades em veig reflectida a mi mateixa i d'altres sento angoixa, ningú ens ha ensenyat ni ens ensenya a observar i observar-nos.
“Els mestres aprenen mitjançant l'observació per després desenvolupar els seus propis projectes de creació".
(Loris Malaguzzi)
"Observar genera preguntes i aquestes ajuden a arriscar el segur per assumir dubte".
(Eva Sargatal, 2020)
(Eva Sargatal, 2020)
Observem per documentar i documentem per donar visibilitat i exclusivitat a cada infant i als seus processos.
Són moltes les respostes que van sorgint encara que les preguntes segueixen bullint.
- Documentem per avaluar i superar reptes
- Per donar rigorositat
- Per meravellar-nos de cada moment
- Per l'autoaprenentatge
- Per anar més enllà i estirar el fil
- Per donar identitat
- Per remoure
- Per relacionar-nos
- Per tenir l'oportunitat de preguntar-nos
- Per cercar l'essència...
"La documentación pedagógica es una estrategia de pensamiento que puede contribuir a dar calidad a la educación. Capaz de dar identidad y transformar de forma positiva las experiencias educativas de la infancia".
(Gino Ferri, 2015)
La Yoli afirma que no tot es pot incloure dins la documentació, i es pregunta: reflexionar és documentar? Fer observacions en l'àmbit personal formaria part de la documentació?
No tot és documentable i no ens hem d'obsessionar amb omplir blocs de paraules buides, ni papers que queden oblidats al final de la llibreta, això fa que l'essència de la documentació es perdi.
La Rosa reflexiona sobre si ens permetem un espai en el temps d'escola i en equip per reflexionar i organitzar el que documentem.
Així i tot, molts cops sentim la por de començar, i només cal llençar-se.
La Rosa reflexiona sobre si ens permetem un espai en el temps d'escola i en equip per reflexionar i organitzar el que documentem.
Així i tot, molts cops sentim la por de començar, i només cal llençar-se.
Documentar pot semblar començar a construir la casa per la teulada, és com agafar per primer cop un diari i no entendre res del que llegeixes, de mica en mica, gràcies a la pràctica, pots acabar parlant de política, diu la Sara.
Cal agafar confiança en nosaltres i en l'equip, els inicis poden no ser massa satisfactoris, l'important és fer-ho! No existeix una única manera de documentar i cal explorar per trobar la nostra, recolzant-nos en la força de l'equip, ja que de manera individual la imatge i l'observació quedarà molt limitada.
Aquí, en aquest enllaç, podeu veure un exemple d'observació on la Soraya i la Patri ens conviden a gaudir i valorar instants de la seva escola que els han servit de reflexió i aprofundiment de la seva pròpia realitat. Un bon exemple de tot el que hem anat parlant durant la trobada.
Aquí, en aquest enllaç, podeu veure un exemple d'observació on la Soraya i la Patri ens conviden a gaudir i valorar instants de la seva escola que els han servit de reflexió i aprofundiment de la seva pròpia realitat. Un bon exemple de tot el que hem anat parlant durant la trobada.
De la mateixa manera que fem amb els infants, també és important acompanyar a aquells companys o companyes que s'enfronten al repte de documentar per primer cop.
En aquest espai ens ve molt de gust compartir-vos una delicada i cuidada anècdota. Instants mirats amb cura i editats amb estima perquè arribin en forma de regal. Un detall que esperem que serveixi d'ales perquè volar en el fascinant món de la documentació esdevingui, no sols necessari, sinó també plaent. Podeu veure'l en format vídeo en aquest enllaç.
En aquest espai ens ve molt de gust compartir-vos una delicada i cuidada anècdota. Instants mirats amb cura i editats amb estima perquè arribin en forma de regal. Un detall que esperem que serveixi d'ales perquè volar en el fascinant món de la documentació esdevingui, no sols necessari, sinó també plaent. Podeu veure'l en format vídeo en aquest enllaç.
La documentació presentada és un petit treball a quatre mans sorgit a partir de l'excusa d'emular una imatge de Bruno Munari dins un context d'infància confinada. La Xell i la Sara han volgut deixar la seva empremta endinsant-se en un univers poètic i metafòric que per a elles té molt de sentit. És la seva manera d'entendre la infància, com un relat on la sensibilitat i la fantasia juguen un paper principal. No és un missatge que tothom entendrà igual, cadascú pot connectar els significats depenent d'allò que desperta dins seu.
