- Data: 28/03/2020
- Lloc: #joemquedoacasa
Cinquena sessió
El març començava amb total normalitat i pels carrers ja es deixaven veure les primeres mostres de la primavera, però de cop tot va canviar. L'anomenat COVID-19, entra a les nostres vides sense demanar permís, i comencem a tenir a la comunitat els primers casos confirmats. Aquella setmana els neguits i la incertesa van convertir-se en l'ambient dels centres i dels ciutadans, ningú sabia què passaria amb les nostres feines i el nostre dia a dia. Oficialment, el dijous 13 de març es va confirmar el tancament dels centres educatius en tota la regió, i com a conseqüència, el confinament a casa.
Seguim, malgrat tot
Tot i la situació excepcional, com a grup teníem la necessitat de trobar-nos i alhora compartir com està vivint aquesta experiència cadascuna de nosaltres. Cada centre assigna una feina diferent al seu personal; els mestres estem treballant des de casa, fent claustres en línia, trucades i correus a alumnes i famílies, elaborant informes, programacions, etc.
Les teixidores sempre hem buscat llocs diferents per trobar-nos, espais amb essència i inspiradors. Aquest cop ho fem des de casa, un lloc molt especial donades les circumstàncies. El nostre fil conductor, en aquesta trobada virtual, gira entorn de la pregunta:
Totes tenim molt a dir. Ara més que mai, necessitem compartir dubtes, impressions, neguits...
I deixem brollar les preguntes
Quin aprenentatge en traurem?
Ens adonem que ens hem immers en el fer i ens costa aturar-nos. Potser, si ens ho permetem, podria ser una lliçó per a tothom, infants i adults, el fet de parar i posar consciència a les situacions que poden esdevenir. I com a conseqüència, tampoc és necessari estar tot el dia connectat o connectada a l'ordinador per justificar aquest "fer".
Totes estem vivint una situació personal i una altra professional. Tothom ha de treballar ara fent servir les xarxes socials? L'escola està preparada per aquestes xarxes tan de cop?
Des de l'escola
Anem avançant la sessió i la Natàlia planteja si tot allò que enviem des de l'escola és per a les famílies o per justificar la nostra feina?
Però, totes les famílies ho necessiten? "Cal entrar a totes les cases?" es planteja la Yoli.
Cada família viurà el seu confinament. Per tant, no tothom tindrà ni els mitjans, ni el temps, ni les mateixes ganes... Vídeos, correus, deures i, fins i tot, trucades...
Malauradament, no són poques les famílies desbordades per les exigències provinents de l'escola.
Temps en família
La Patri acaba posant sobre la taula el que compartim la majoria de nosaltres, que els infants de 0-3 estan on han d'estar: a casa, amb la seva família i, per tant, estem en el moment d'aprofitar aquest fet històric.
Nous interrogants
El FER, FER i FER no té en compte l'ESTAR. Però, cal ser-hi?
Mantenint el ritme com si res no hagués passat, treballant a distància sacrificant els pilars de l'educació infantil que impliquen sobretot presència, no ens estarem equivocant?
Com l'acompanyem en l'àmbit emocional?
Com hem dit abans, cada família viu el confinament en una situació emocional, personal i professional diferent. Potser no cal donar ànims, potser només hem de recordar-los que hi som. Les famílies tenen el dret a decidir si es volen posar en contacte o no.
Però se'ns obre un altre dilema: com hem de mantenir el contacte amb els infants? Amb les noves tecnologies ho tenim fàcil, però...
La reflexió mai s'acaba
Una estona virtual amb moltes més preguntes que respostes, però que en temps de confinament, ara més necessària que mai.
El març començava amb total normalitat i pels carrers ja es deixaven veure les primeres mostres de la primavera, però de cop tot va canviar. L'anomenat COVID-19, entra a les nostres vides sense demanar permís, i comencem a tenir a la comunitat els primers casos confirmats. Aquella setmana els neguits i la incertesa van convertir-se en l'ambient dels centres i dels ciutadans, ningú sabia què passaria amb les nostres feines i el nostre dia a dia. Oficialment, el dijous 13 de març es va confirmar el tancament dels centres educatius en tota la regió, i com a conseqüència, el confinament a casa.
Tot i la situació excepcional, com a grup teníem la necessitat de trobar-nos i alhora compartir com està vivint aquesta experiència cadascuna de nosaltres. Cada centre assigna una feina diferent al seu personal; els mestres estem treballant des de casa, fent claustres en línia, trucades i correus a alumnes i famílies, elaborant informes, programacions, etc.
Les teixidores sempre hem buscat llocs diferents per trobar-nos, espais amb essència i inspiradors. Aquest cop ho fem des de casa, un lloc molt especial donades les circumstàncies. El nostre fil conductor, en aquesta trobada virtual, gira entorn de la pregunta:
Quin paper té l'escola davant d'aquesta situació?
Totes tenim molt a dir. Ara més que mai, necessitem compartir dubtes, impressions, neguits...
I deixem brollar les preguntes
- Per què fem el que fem?
- Per "justificar" la nostra feina?
- Per ser productius? Vivim en una societat on impera la productivitat, omplim el temps amb motes activitats...
- Per què no "deixem de fer"? No se'ns permet "perdre el temps".
- Però, quan el món s'atura, cal que nosaltres seguim girant?
"S'ha de notar que aquesta situació no és normal",
diu la Sara.
Quin aprenentatge en traurem?
Ens adonem que ens hem immers en el fer i ens costa aturar-nos. Potser, si ens ho permetem, podria ser una lliçó per a tothom, infants i adults, el fet de parar i posar consciència a les situacions que poden esdevenir. I com a conseqüència, tampoc és necessari estar tot el dia connectat o connectada a l'ordinador per justificar aquest "fer".
Totes estem vivint una situació personal i una altra professional. Tothom ha de treballar ara fent servir les xarxes socials? L'escola està preparada per aquestes xarxes tan de cop?
"L'experiència que viuen potser no la tindran mai més", afegeix la Txell.
Des de l'escola
Anem avançant la sessió i la Natàlia planteja si tot allò que enviem des de l'escola és per a les famílies o per justificar la nostra feina?
"Moltes
famílies demanen omplir els buits, l'escola s'està sentint obligada a
fer un altre paper, el que en un primer moment va sorgir com a
iniciativa, de mica en mica ens hem trobat que les famílies demanen més
recursos per falta d'estratègies",
afirma la Núria.
Però, totes les famílies ho necessiten? "Cal entrar a totes les cases?" es planteja la Yoli.
Cada família viurà el seu confinament. Per tant, no tothom tindrà ni els mitjans, ni el temps, ni les mateixes ganes... Vídeos, correus, deures i, fins i tot, trucades...
"De debò ens hem plantejat com estan rebent les famílies aquest nivell d'estrès?"
Pregunta la Soraya.
Malauradament, no són poques les famílies desbordades per les exigències provinents de l'escola.
"Potser caldrà que aprenguem a no fer per estar bé quan tornem",
afirma l'Anna Maria.
Temps en família
La Patri acaba posant sobre la taula el que compartim la majoria de nosaltres, que els infants de 0-3 estan on han d'estar: a casa, amb la seva família i, per tant, estem en el moment d'aprofitar aquest fet històric.
Nous interrogants
El FER, FER i FER no té en compte l'ESTAR. Però, cal ser-hi?
Mantenint el ritme com si res no hagués passat, treballant a distància sacrificant els pilars de l'educació infantil que impliquen sobretot presència, no ens estarem equivocant?
"Potser no cal que siguem omnipresents, els infants estan a casa, amb la seva família. Tenen tots els elements per sentir-se segurs. Per ells és un regal", diu la Rosa.
Com l'acompanyem en l'àmbit emocional?
Com hem dit abans, cada família viu el confinament en una situació emocional, personal i professional diferent. Potser no cal donar ànims, potser només hem de recordar-los que hi som. Les famílies tenen el dret a decidir si es volen posar en contacte o no.
Però se'ns obre un altre dilema: com hem de mantenir el contacte amb els infants? Amb les noves tecnologies ho tenim fàcil, però...
"Com trobem la part humana a través de la pantalla?",
pregunta la Raquel.
"Pots fer vídeos, però et falta el caliu humà i el feedback", comenta la Maria.
El que se'ns acaba és el temps (sempre el temps) i decidim continuar a la propera sessió reprenent la conversa fent-nos una nova pregunta: Quin protagonisme tenen ara els infants davant d'aquesta situació, qui els té en compte?
Una estona virtual amb moltes més preguntes que respostes, però que en temps de confinament, ara més necessària que mai.
"Cal ser conscients de la situació que tenim",
acaba la Patri.
Hem
de deixar-nos, totes plegades, trobar la nostra manera de viure aquest
fet històric inaudit i ho hem de fer posant-hi seny i calma.
