TROBADA DESEMBRE

• Data: 12/12/2020
• Lloc: #joemquedoacasa 

Tercera Sessió Curs 2020-2021

Té lloc la tercera trobada, cadascuna des de casa seva, seguim aprenent a abraçar-nos amb els ulls i a trasnmetre'ns caliu a través de la pantalla, i així tanquem el primer trimestre. Ja fa dies que els carrers s'han anat omplint de llums i el cel és fosc més aviat, comencem a preparar-nos per les vacances del Nadal. Despés de la primera sessió, on vam posar damunt la taula els drets dels infants, en aquesta ens hem centrat en el paper de l'adult.

"La mirada de l'adult i les seves accions condicionen els infants"

Com és habitual al nostre grup de treball, encetem la sessió amb una dinàmica o un petit entrant que ens serveixi per seguir establint lligams, fent pinya, cuidant-nos. En aquesta ocasió, la Sara, decideix fer-nos un regal en forma de vídeo: es tracta d'una peça musical en directe: Ara Malikian Symphonic interpretant la cançó Pisando Flores.

Més que la tècnica i la qualitat de la interpretació, l'emoció i la poesia traspassa la pantalla i ens impregna... Perquè, per sobre de l'excel·lència i els títols, hi ha la persona. Quan una persona s'emociona amb el que fa, traspassa i arriba... Així doncs, necessitem emocionar-nos amb el que fem.

 

Emoció, escolta, el valor del diàleg i la comprensió i valorar la confrontació pedagògica per avançar... Aspectes claus que valorem com el paper de l'adult.

Tal com les germanes Abelleira expliquen al seu llibre "El latido de un aula infantil":

 

"Donem més valor a quan et trobes a una companya et pugui somriure que no pas trobar desacords de com fan les coses cadascuna."

 

Sembla una obvietat que el mateix que ens exigim amb els infants tants cops, també és el que hem de fer amb les nostres companyes i el nostre equip, però no sempre és així. Potser cal pensar-hi més, prendre consciència d'aquest fet per relacionar-nos des d'una mirada molt més humana, empàtica i propera.

 

 

En aquesta sessió, posem en comú el treball previ fet per petits grups i ens centrem en la pregunta:

Com escoltar als  infants i a nosaltres mateixos?

Fa setmanes que les teixidores llegim algunes obres relacionades amb la filosofia reggiana, les vam triar entre totes i ens les varem repartir segons les preferències. Ho fem llapis en mà, llibreta al costat, sentits ben alerta. Cada grup reflexiona sobre el paper de l'adult que s'extreu de la lectura de cada llibre i seguim estirant fils:

Llibre: COM ESCOLTAR ALS INFANTS

Altimir, David. (2012). Temes d'infància, nº 53

Aquest llibre visibilitza la vivència d'en David Altimir a les escoles de Reggio Emilia.

 

El paper de l'adult va molt enfocat a com escoltaven als infants, especialment mitjançant graelles, i com després en feien les interpretacions. Segons l'autor, l'adult a les escoles ha de tenir el paper de documentar els diferents processos que es donen, per tal de poder reflexionar i alhora extreure'n les diferents interpretacions.

 

Explicitia que l'adult ha de tenir cura dels espais i dels ambients que formen l'escola, i ha de ser provocador de reflexions en els infants, donant la importància necessària a la manera de formular les preguntes per tal que aquestes no tinguin una única resposta.

Llibre: JO I LES OMBRES

Dolci, Mariano. (2003). Temes d'infància nº46.

Ens endinsem en la meravellosa experiència del titellaire envers les ombres. En Mariano volia transmetre als infants el seu saber en relació a les moltes expriències viscudes amb aquest element particular, sempre des de l'humilitat.

 

A més, partint de que el joc és un dret dels infants, l'adult l'ha d'entendre com a procés fonamental a observar i respectar, alhora que com a distracció. El joc amb les ombres ens aporta una gran riquesa de conceptes per entendre el món i, en canvi, és un element natural que s'acostuma a descuidar.

 

Insideix en com l'infant a través de l'ombra entén el món, com a partir de l'ombra passen fenòmens que no podem tocar. Les preguntes sempre ens faran formular bones hipòtesis, i moltes vegades, les preguntes que creiem més absurdes són les més importants i les que ems donen les millors respostes.

 

El titellaire manifesta que també les respostes incorrectes són les que ens aporten els resultats més interessants.

Llibre: ARTE Y CREATIVIDAD EN REGGIO EMILIA

Vecchi, Vea. (2013)

Ens atrevim amb una lectura certament complexa, per la quantitat de temes que dansen al llarg de les seves pàgines, les moltes cites i autors que hi apareixen. En aquesta obra, el paper de l'adult que ens mostra la Vea va més enllà de l'observació, les reflexions i les propostes. L'adult a les escoles ha de tenir consiència política i democràtica, ha d'aportar una lent de visió per a la comunitat escolar.

 

A més, com bé destaca l'autora, l'adult ha de ser potenciador de diàleg: la seva presència propera permet que els infants puguin crear els seus productes, recordin les seves experiències, sensacions i emocions passades, i sobretot, que vagin incorporant aquestes emprentes a la descoberta.

 

Ens dibuixa, per tant, un adult que valora el disseny, l'organització i l'arquitectura de l'espai que s'habita amb les famílies, els infants i la resta de comunitat i que creu fermement en el paper democràtic i relacional de totes les persones que participen de la vida educativa.

Acabem la sessió tal com l'hem començat: amb una cançó que la Núria i l'Angelines, de la recent inaugurada comissió "estirant el fil", ens volen regalar:

"Tula Baba, Thula Sana" (South African Lullaby), una cançó de bressol sud-africana.

La Núria ens explica que, per apreciar la peça musical, necessitava entendre la lletra; mentre que l'Angelines s'emocionava sense més. La lletra ens parla de la realitat africana: infants sense família o que no arriben a fer-se grans. Des de la nostra mirada occidental, es una cançó trista, però la mirada canvia depenent del context. De la cançó es desprèn un sentiment d'esperança que ens acaba arribant a totes, constatant que de vegades les paraules sobren quan ens deixem portar per l'emoció.

Tornem al principi: emoció, diferents mirades, diversos punts de vista... Tot plegat, petites espurnes de foc que aviven la flama, que ens enriqueixen i ens fan avançar.

PRIMERA TROBADA D'UN CURS INCERT

• Data: 17/10/2020
• Lloc: #joemquedoacasa 

Primera Sessió Curs 2020-2021

Encetem la primera trobada del nou curs. Davant de la situació actual que estem vivint seguim connectades a través de les plataformes digitals, cal dir, que la majoria ja ens hem acostumat i encara que sigui a través de les diferents pantalles de casa nostra no perdem l'essència de grup i la calidesa que caracteritza a les teixidores. 

Aquest inici ha estat, a cada una de les diferents escoles, un cúmul d'incerteses. Normatives, protocols...per tal d'adaptar-nos al moment que estem vivint, sembla que totes les mesures d'higiene i seguretat s'han convertit en el principal objectiu de molts centres. Després de compartir les nostres vivències ens adonem, un cop més, del potencial que tenim com a grup humà, com davant de les resiliències som capaces de reinvertar-nos i sobretot de buscar, entre els grisos del panorama, un alè de llum per tal de no perdre l'essència del que nosaltres estimem i creiem. 

Tal com va dir Steiner: 

"Allò que és important, s'esdevé lentament"

I ara sembla que costi parlar del temps, de la importància del fer sense pressa, de l'ambient de calma tan necessari a les escoles i a les aules, al ritme que respecte als infants; en canvi, ens hem vist ajustant-nos a la situació a correcuita per tal de garantir, dins de la mesura possible, la normalitat que tant han trobat a faltar els infants durant aquests mesos. 

Aquest cop la trobada està centrada en l'adult. 

 

"Quina mirada ha de tenir l'adult cap a la infància per fer un acompanyament proper, real i amb sentit?" 

Enriquim les nostres reflexions acompanyant-nos de la lectura de l'article "Els pensaments que sustenten l'acció educativa" de C. Rinaldi.

 

Comencem fent tres petits grups per tal de donar espai i veu a totes, més tard posem totes les reflexions que han anat sorgint en comú. 

Parlem sobre l'escolta, una de les accions educatives més importants, una escolta múltiple i sincera que ens porti a l'aquí i l'ara del moment, una escolta que doni valor a la veu de la infància i alhora a la professió del mestre. Una escolta sincera va acompanyada de la recerca de preguntes i necessitats reals que sorgeixen dels infants. 

"Ens interessa més que els nostres infants siguin fàbriques de preguntes, que no pas de respostes" 

Jauem Balmes (1810-1848). 

La mirada ha d'anar sempre cap a l'infant, l'observació també ha de formar part de l'aquí i de l'ara, per tant no podem fer un acompanyament real si només valorem el resultat i no el procés dels aprenentatges. Aquesta mirada no ha d'anar més enllà que cap a l'infant, partint de la base de la subjectivitat d'aquesta, entenem que cada mestre, de la mateixa manera que cadascuna de nosaltres té un bagatge i aquest condiciona la nostra manera de ser i actuar cada cop que ens trobem davant d'un infant. 

"Un mestre potent farà un infant potent"

L'equip també esdevé una peça clau en aquest acompanyament, la interpretació col.lectiva és fonamental. Per fer un acompanyament que realment tingui sentit, les famílies han de tenir cabuda dins d'aquest. Com a equip sorgeix la idea de compartir, on cada membre pugui exposar el seu punt de partida i buscar plegats objectius comuns o ponts de contacte. I dins de l'equip estimar l'error, una feina tan humana sempre va acompanyada d'equivocacions, però si trobem l'error com a atractiu ens pot ajudar a aprendre com a punt de reflexió i d'embranzida per avançar. 

Totes aquestes reflexions han sorgit d'una pregunta, igual que quan a Isidore Rabí, premi Nobel de física li van preguntar què l'havia ajudat a ser científic respongué: 

"Al sortir de l'escola, totes les mares jueves de Broklin preguntaven als seus fills: 

Què has après avui a l'escola?

En canvi la meva mare deia: 

Izzi, t'has plantejat avui alguna bona pregunta?"

TROBADA MAIG

• Data: 02/05/2020
• Lloc: #joemquedoacasa 

Setena sessió

Seguim confinades i treballant coordinant-nos via whatsapp, e-mail, Drive, Google docs... Ara més que mai, fem servir tots els canals coneguts i desconeguts per mantenir el nostre ritme de treball i no perdre el fil de la reflexió conjunta, que mai s'atura.

Cada trobada aprofitem per compartir lectures, informacions i altres esdeveniments que ens afecten com a mestres. A més, tot allò que ens relaciona amb Reggio que ens ajuda a enriquir-nos en la nostra fita de trobar-ne l'essència. En aquesta ocasió hem decidit donar veu a l'Andrea, una estudiant del doble Grau de Mestre d'educació Infantil i Primària a la Universitat de Barcelona, que ens va explicar que al seu TFG (Treball de Fi de Grau) pretenia establir unes línies d'actuació orientatives per desenvolupar la documentació pedagògica (entesa a l'estil de la pedagogia Reggiana) a les escoles d'educació primària.

Per assolir aquest objectiu, volia comptar amb l'experiència de docents que coneguin i treballin la documentació en el seu dia a dia a l'escola des de la mirada reggiana, i així va contactar amb el nostre grup de treball. Donada la situació excepcional, en comptes de convidar-la a una sessió i xerrar amb ella, ens va fer arribar un qüestionari que ens va servir de punt de partida per reprendre la reflexió entorn un dels temes cabdals que hem debatut al llarg dels anys: la documentació pedagògica.  

"Tot allò que no es veu no existeix" 
(Loris Malaguzzi)

Si partim d'aquesta coneguda premissa per parlar de documentació, ens sobren els motius perquè aquesta acció formi part de l'acció educativa i es faci amb el rigor i la qualitat que mereix tot allò que incideix en la tasca de fer de mestre.

“A documentar s'aprèn documentant sense por a sentir-se jutjada, aprendre a fer fotografies o seure davant l'ordinador i començar a posar paraules".
(Eva Sargatal, 2020).

Quin valor té la documentació i quin és l'impacte que té en la manera d'educar del mestre/a?

La documentació és la que dóna la rigorositat pedagògica a la nostra feina, com a mestres ens hem d'aturar i observar.

Observar per comprendre, per conèixer, per generar noves idees, per transformar la realitat que estem veient. L'observació constant de les condicions i els processos, per meravellar-te de tota acció i de la informació que ens donen els infants a través dels seus comportaments.

Llavors ens fem la pregunta:

Sabem observar? A vegades no sabem com hem de documentar ni el perquè. L'observació va més enllà, és un exercici de presència i d'interès, no exempt de subjectivitat, però necessitem aturar-nos i deixar-nos fascinar pel món de la infància. Hem d'exercir allò que deia Tonucci: "mirar amb ulls de nena, mirar amb ulls de nen".

Tal com diu la Patri, moltes vegades em veig reflectida a mi mateixa i d'altres sento angoixa, ningú ens ha ensenyat ni ens ensenya a observar i observar-nos.

“Els mestres aprenen mitjançant l'observació per després desenvolupar els seus propis projectes de creació".

(Loris Malaguzzi)

"Observar genera preguntes i aquestes ajuden a arriscar el segur per assumir dubte".
(Eva Sargatal, 2020)

Observem per documentar i documentem per donar visibilitat i exclusivitat a cada infant i als seus processos.

Són moltes les respostes que van sorgint encara que les preguntes segueixen bullint.

• Documentem per avaluar i superar reptes
• Per donar rigorositat
• Per meravellar-nos de cada moment
• Per l'autoaprenentatge
• Per anar més enllà i estirar el fil
• Per donar identitat
• Per remoure
• Per relacionar-nos
• Per tenir l'oportunitat de preguntar-nos
• Per cercar l'essència...

"La documentación pedagógica es una estrategia de pensamiento que puede contribuir a dar calidad a la educación. Capaz de dar identidad y transformar de forma positiva las experiencias educativas de la infancia".

(Gino Ferri, 2015)

Però com diu la Natàlia, els valors de la documentació els coneixem, ara bé, ho fem?, documentem per moda?

La Yoli afirma que no tot es pot incloure dins la documentació, i es pregunta: reflexionar és documentar? Fer observacions en l'àmbit personal formaria part de la documentació? 

No tot és documentable i no ens hem d'obsessionar amb omplir blocs de paraules buides, ni papers que queden oblidats al final de la llibreta, això fa que l'essència de la documentació es perdi. 
La Rosa reflexiona sobre si ens permetem un espai en el temps d'escola i en equip per reflexionar i organitzar el que documentem.

Així i tot, molts cops sentim la por de començar, i només cal llençar-se.

Documentar pot semblar començar a construir la casa per la teulada, és com agafar per primer cop un diari i no entendre res del que llegeixes, de mica en mica, gràcies a la pràctica, pots acabar parlant de política, diu la Sara.

Cal agafar confiança en nosaltres i en l'equip, els inicis poden no ser massa satisfactoris, l'important és fer-ho! No existeix una única manera de documentar i cal explorar per trobar la nostra, recolzant-nos en la força de l'equip, ja que de manera individual la imatge i l'observació quedarà molt limitada.

Aquí, en aquest enllaç, podeu veure un exemple d'observació on la Soraya i la Patri ens conviden a gaudir i valorar instants de la seva escola que els han servit de reflexió i aprofundiment de la seva pròpia realitat. Un bon exemple de tot el que hem anat parlant durant la trobada. 

De la mateixa manera que fem amb els infants, també és important acompanyar a aquells companys o companyes que s'enfronten al repte de documentar per primer cop.

En aquest espai ens ve molt de gust compartir-vos una delicada i cuidada anècdota. Instants mirats amb cura i editats amb estima perquè arribin en forma de regal. Un detall que esperem que serveixi d'ales perquè volar en el fascinant món de la documentació esdevingui, no sols necessari, sinó també plaent. Podeu veure'l en format vídeo en aquest enllaç.    

La documentació presentada és un petit treball a quatre mans sorgit a partir de l'excusa d'emular una imatge de Bruno Munari dins un context d'infància confinada. La Xell i la Sara han volgut deixar la seva empremta endinsant-se en un univers poètic i metafòric que per a elles té molt de sentit. És la seva manera d'entendre la infància, com un relat on la sensibilitat i la fantasia juguen un paper principal. No és un missatge que tothom entendrà igual, cadascú pot connectar els significats depenent d'allò que desperta dins seu.