TROBADA TANCAMENT

• Data: 31/05/2020
• Lloc: #joemquedoacasa 

Vuitena Sessió

Tot i estar confinades, el curs està arribant al final i nosaltres, malgrat la distància, ens hem d'acomidar. L'objectiu d'aquesta sessió és poder fer una valoració de tots els canvis organitzatius i de funcionament que hem anat construint com a grup al llarg d'aquest primer any amb nova coordinació. A més, no ens enganyarem, ha estat un curs estrany i difícil d'oblidar, però que les teixidores hem pogut compartir des de ben a prop: sigui en la presència o a través d'una pantalla.

La sessió començava amb una petita dinàmica que vam proposar: cada persona havia de fer una valoració general del curs, ja fos a través d'una paraula o d'un escrit. Sabíem que la sessió seria emocionant i tot començava a brollar... 

La Inés ens mostrava a través de la pantalla la seva valoració:

La Maria ens regalava unes paraules escrites des del cor:

"A l'octubre vam començar com un grup. 

Al maig hem acabat com una família. 

Reflexions, converses, paraules... 

Un espai on he pogut ser jo mateixa i m'he sentit compromesa. 

És el que té estar en família. 

Hem teixit complicitats i hem despullat l'ànima. 

I això només es fa quan es fa de cor Teixidores, 

he tingut la immensa sort de trobar-vos en el camí. Mil gràcies."

La Rosa ens emocionava amb unes paraules plenes de sentit i on moltes ens trobàvem identificades: 

"Què dir-vos… Després d’haver viscut un any amb força sentiment de buidor, de no saber ben bé si allò a que dediques una part de la teva vida té massa sentit…

Apareix de sobte algú que t’ofereix les paraules que necessites per tornar a engegar un motor i… Torno, i… m’enamoro!

M’enamoro d’arribar i sentir-me acollida. Em captiva poder expressar el que sento i penso.

Em plauen les paraules que escolto en cada moment. Em sedueix creure que aquest infant SI és possible i em conquereixen les ganes de lluitar-lo sempre. M’entusiasma tenir una responsabilitat ja que em fa sentir més meu el projecte i que forma també part de mi. Em diverteix pensar que queda poc per tornar a sentir-vos i m’entristeix pensar que podria quedar molt. Moltes gràcies Natàlia i Sara per imaginar, somiar, crear i treballar dia a dia per aquest espai tant màgic. Moltes gràcies a totes les fantàstiques teixidores per fer superar la realitat dels somnis, pensaments, esperances i projectes amb els que vaig venir a la motxilla al setembre."

La Soraya ens llegia amb la veu emocionada un text preciós: 

"La paraula que descriu el que m'han aportat aquests mesos de compartir amb vosaltres, ha estat... EQUIP. Aquesta manera d'acostar-se a les persones que som i no només a la nostra part professional i l'organització per comissions han tingut molt a veure. La meva experiència d'haver format part de diferents equips m'ha acostat a maneres de treballar on existia un conjunt de treballs individuals que feien aparèixer moltes vegades la competitivitat, rivalitat i el voler quedar per sobre de l'altre. He trobat en les comissions una oportunitat on cadascuna ha pogut triar aportar el seu saber en la part d'allò que millor sap fer convertint-se en una part imprescindible de l'engranatge. Les comissions han fet que ens unim per aconseguir l'objectiu que tenim en comú: donar valor i veu a la infància, posant tots els esforços individuals en comú i adonar-nos que totes fem UNA. Gràcies."

La Eli intervé i ens continuem emocionant unes i altres:

"La paraula que per mi defineix aquest any és GRUP.

L'educació, l'infant i el fet de compartir l'essència de les escoles de Reggio Emilia, i pot ser per algunes de nosaltres altres coses, és el que ens ha unit com a grup. Entre totes les teixidores hem creat un nou teixit on totes i formem part de manera activa, amb els nostres colors i amb les nostres singularitats, que ha fet que aquests teixint sigui tan especial i a la vegada tan nostre. Un grup on m'he sentit escoltada i valorada, on m'he sentit gran per tenir una petita responsabilitat, que esperava cada dissabte per escoltar veus que m'han fet trontollar i adonar-me que puc continuar lluitant, reflexionant i creixent. A vegades, quan ens sentim perdudes i petites, només necessitem aquestes veus que ens fan no defallir. Gràcies a totes!"

L'Angelines i la seva part més creativa ens definia amb aquestes paraules:

La Patri ens compartia emocions i sensacions a través del seu escrit: 

"Estar dins del grup de treball m’ha aportat una sensació molt important per mi i és la de “formar part” i està en la recerca de la “Utopia” dins la nostra professió. Moltes vegades quan ens endinsem en un grup de persones, pots estar envoltada d’elles, però no tenir la sensació que formes part de quelcom més important. Aquí ho he sentit i ha estat meravellós. Ja no només pel fet que estiguem en constant reflexió, intentant millorar aquesta professió tan maca i donant el valor que es mereix la infància... sinó perquè aquest grup de persones m’ha mirat als ulls i... m’ha vist! No només com una professional sinó com una persona! Amb les seves pors, els seus defectes, la seva història i les seves habilitats. Crec que aquesta ha estat la clau perquè el grup hagi crescut tan i sigui tan potent. Perquè hem anat més enllà de parlar d’educació, perquè hem acollit a la gent que ha arribat i que ja formava part; perquè hem donat espai a les emocions de totes i han estat escoltades, validades i sostingudes; perquè hem sabut veure les habilitats i potencialitats de cadascuna donant valor a totes elles... això és el que crec que fa que el grup arribi a la Utopia no només com a professionals, sinó també com una comunitat que cuida i que és cuidada.

A la Utopia no s’arriba només amb la reflexió més profunda i l’acció més ferma, sinó també tocant el cor i mirant als ulls de les persones que faran possible arribar-hi."

La Txell ens tenia una sopresa preparada... i encara no ho sabíem, però abans ens volia regalar un escrit preciós:

"Per mi sou, el meu petit , gran refugi, que m’enriqueix, que em fa tontorollar, que em nodreix de mirades i rialles especials, en les que m’agrada emmirallar-me. Però sobretot, aquest refugi, compte amb una finestra, que em permet empendre el VOL! 

I VOLANT… VOLANT…

i sense adonar-me’n arribo amb els ulls ben oberts al costat de qui més m’agrada estar… 

ELS INFANTS… 

però, no ho dubteu ,en la nostra essència s’hi veuen molts fils, cosits i descosits, però els que més m’agraden són suaus, delicats, emotius i acollidors… que us he de dir… són els vostres… 

ELS FILS DE SEDA!”

La Yoli afegia una nova paraula, molt en sintonia amb altres ja compartides: grup, equip, unió...

Aquest curs ha servit per fer unificar el grup, posant nom, emocions i vivències personals, per això la paraula amb la que defineixo aquests mesos de treball és; UNIÓ.

Quan sents que penses diferent a la resta, que perds forces en la teva lluita, ... arribes un dissabte al grup i amb les reflexions de les companyes teixidores observes com les teves idees no són tan esbojarrades, i fins i tot t’empenten per investigar més enllà. Observes i escoltes, però també comences a prendre consciència de que la teva veu s’escolta i que no és tan boig el que expliques. De sobte tot té més sentit que mai! A part de les reflexions que es comparteixen, importa qui ets i d’on vens, i te n’adones que els nostres mons són semblants.

Les vivències que es comenten ens retroalimenten i ajuden a fer créixer al grup, un grup que comparteix des de la persona, sense jutjar, amb la tendresa de l’ESCOLTA, la MIRADA i la REFLEXIÓ. Aprenem de cadascuna de nosaltres i quan unifiquem els nostres pensaments sorgeixen nous dubtes, noves reflexions que provoquen noves investigacions. Aquestes investigacions en donen FORCES per continuar LLUITANT cada vegada més convençudes de quin és el nostre paper i que el que fem ho fem amb un sentit. Treballem amb un únic objectiu i el tenim clar, fer visible a LA INFANCIA!

La Núria, a partir d'un objecte, les ulleres, ens regala una metàfora preciosa.

Aquest espai de trobada ha estat un regal.

Compartir el temps i les inquietuds amb persones compromeses amb allò que fan i que viuen l’educació amb intensitat només pot servir per acabar contagiat de la seva energia.

Aquest curs que hem viscut plegades ha estat inspiració i llum.
Les ulleres són un element que sovint necessitem perquè ens ajudin a veure les coses amb una altra perspectiva: més clar, més gran, més detall, d’un altre color... La suma de diferents mirades ens aporta riquesa, ens ajuda a construir des de diferents punts de vista amb la necessitat de posar en comú, de parlar i de dialogar. I això és el que hem fet aquests mesos de recorregut comú: acompanyar-nos mútuament en el camí del descobrir.

La Sara i la Natàlia volíen acabar la sessió donant les gràcies, agraïnt la implicació, el compromís i la responsabilitat que al llarg del curs totes les teixidores hem tingut. Un curs on sentim que hem complert el nostre gran objectiu: fer grup. I així, ens considerem grans professionals, però sobretot, un grup de persones que estima la seva feina, que sent dia a dia amb passió i vocació i que amb aquest grup de treball hem trobat l'alè d'esperança i de motivació per no defallir. Hem anat a l'essència més pura que som nosaltres, les persones. Ens hem empapat dels pilars més consolidats de les escoles de Reggio Emilia, i tot això, només queda pausat per l'estiu. Tornarem al setembre, tornarem per seguir construint el nostre camí, i sobretot, tornarem sentint que tornem a casa i en família. La famílies de les Teixidores. 

La sessió estava a punt d'arribar al seu final, ara sí ens acomiadàvem fins al setembre. Amb la sensació d'haver fet molta feina, d'haver-nos enriquit i aprofitat cada oportunitat per compartir, qüestionar i créixer en tots els aspectes. Però també, amb la necessitat d'aturar-nos, de parar i de poder descansar. No ha estat un curs senzill i necessitem carregar les nostres energies, per tornar amb més força que mai. 

La Txell ens tenia una sorpresa, i havia arribat el moment de compartir-la. Un tresor en forma d'imatges, creat des de la senzillesa de mostrar la nostra essència. Les nostres trobades, les nostres emocions compartides sessió rere sessió. Teixint sense parar les nostres relacions, les nostres connexions i deixant florir una unió de persones i professionals compromeses amb l'educació i amb la vida.

Som unes afortunades, trobar-nos en el camí ha estat un regal i seguir teixint és una dosi d'energia imparable.

Ens retrobem al setembre!