Caminant sobre fils de seda: ELS DRETS DELS INFANTS NO ES TOQUEN

Data: 21/11/2020
Lloc: #joemquedoacasa

Segona Sessió Curs 2020-2021

Encetem el matí recordant i commemorant el recent 20 de Novembre: Dia Universal de la Infància. Un dia molt rellevant per a totes nosaltres, teixidores, mestres, pedagoges, mares, etc. Nosaltres, que ens esforcem per donar visibilitat a aquests drets cada dia, dins i fora de l'escola, que cuidem i donem valor a una cultura d'infància en la creiem. Nosaltres, que ens sentim en el deure de lluitar perquè aquests drets siguin respectats més enllà del paper, que sentim que tenim un compromís ètic envers la societat, i sobretot, que treballem per un infant que és un subjecte de ple dret i mereix, com a tal, ser tingut en compte, ser escoltat.

Per dur a terme el nostre petit homenatge, recuperem fragments del llibre El maestro y los derecos del niño ¿Historia de un malentendido? de Philippe Merieu.

Merieu, ha esdevingut un referent incuestionable per a molts educadors d'arreu del món. Mestre, pedagog i prolífic activista envers l'Educació; ha participat en institucions lligades a la formació i a la investigagió pedagògica, entre l'any 1998 i el 2000 va dirigir l'INRP (Institut Nacional d'Investigació Pedagògica) i ha publicat més de 40 llibres. Per tot plegat, ens inspira i ens ajuda a reflexionar sobre molts dels grans temes que afecten a la educació i a la infància en general.

D'aquest llibre, en particular, destaquem les segëunts frases:

"Los maestros son unos defensores de los derechos del niño. Por lo tanto, no hay -no debería haber- ningún malentendido entre los maestros y los derechos del niño."

"… al niño no se le considera como un niño; no se tiene en cuenta su especificidad de ser frágil, en transformación, y que por este motivo necesita una protección especial. Se le inmiscuye a la fuerza y demasiado pronto en nuestras disputas de adultos, en nuestras rivalidades de adultos, en nuestros combates de adultos…, y en nuestro egoísmo de adultos.

Carecemos del “respeto” más elemental respecto al que viene: respeto por hacerle un lugar, por dejarle un espacio libre, por permitirle existir y crecer sin que tenga que ser maltratado"

"Esto significa que el niño tiene un presente, que existe un presente del niño y que la infancia no es simplemente una preparación para la vida adulta y un futuro lejano.

Aceptar que el niño tiene un presente es, pues, imponerse como un deber de persona adulta el permitirle dotar de sentido a las actividades que se le proponen, y no en referencia permanente a ulteriores beneficios, sino porque somos capaces de mostrarle que dichas actividades lo ayudan a crecer y acceder a la comprensión del mundo; debemos conseguir que entienda que aprender es, al mismo tiempo, aumentar su fuerza sobre todos aquellos y aquellas que quieren pensar en su lugar y encontrar placer en el hecho de adentrarse en la comprensión de las cosas."

"Los derechos del niño tienen un único significado: manifiestan el compromiso de los adultos para que cada niño pueda, un día, firmar su propia vida."

El Dia Universal de la Infància ens recorda que els infants, com a persones i com a ciutadans, tenen drets. I aquests, malauradament, encara estan oblidats i són vulnerats en alguns contextos de la nostra societat, igual que arreu del món, continuament.

Philippe Meirieu, com a defensor dels drets de la infància, revisa de la Convenció Universal dels Drets dels Infants (1989) alguns aspectes que creu no són ben interpretats a l'hora de dur-los a la pràctica. En aquest llibre evidencia com és de senzill malinterpretar els Drets dels Infants. Ens fa pensar en el fet de què desprès de tants anys continuem infravalorant aquests Drets.

On queden tots els drets dels infants amb l'entorn que els hi oferim?

Com a societat i com a professionals, hem de revisar i conceptualitzar aquells espais, aquelles comunicacions, aquelles propostes que pensem per als infants.

Els Drets dels Infants volen garantir una vida digna, i mirar cap un altre banda no és ni ètic ni vàlid. Els Drets dels Infants són responsabilitat de tots i totes. Són els drets de la societat, de les persones. Si vetllem pels drets dels adults no ens podem oblidar dels de la petita infància. Si ara els invisibilitzem, com sentiran que la societat els acull i els valora? El missatge sembla que sigui que cal ser adult per gaudir de drets.

Des del grup de treball valorem aquests drets en àmbits educatius i socials, però creiem necessari que arribin molt més enllà, que traspassin fronteres físiques i mentals. Com a persones compromeses amb la infància i responsables del seu projecte de vida, hem de treballar per dignificar i posar en valor que ELS DRETS DELS INFANTS NO ES TOQUEN.