TROBADA FEBRER

• Data: 08/02/2020
• Lloc: Escola Anglesola

Quarta sessió
Seguint l'esperit de trobar-nos en diferents espais, aquesta vegada ens retrobem a l'Escola Anglesola (Barri de les Corts, Barcelona).

 

Ens rep la Meritxell, teixidora del grup i educadora de l'escola, amb un pollet entre el seu coll i la bufanda: "Ha nascut a l'escola fa poc i estic fent el pell a pell" ens comenta emocionada de rebre'ns. 

Ella ens fa de guia per totes les estances: "exploradores", "cosidores"... "Puc imaginar-me les nenes i els nens anant amunt i avall sols escoltant la passió amb què em transmets la filosofia de l'escola", li diu la Rosa en la última estança visitada. 

Una escola on la frase que més la defineix podríem dir que és voler és poder. I talment és així. La descoberta, l'observació i la documentació es plasma a cada pam de l'espai de l'escola.

La lliure circulació permet la confiança en l'infant, la col·laboració entre tota la comunitat i, amb paraules de la Txell, es fan seva la màxima ningú no ho ha de saber tot.

L'equip educatiu som una mica punky, diu entre somriures quan acabem la visita.

Temps per trobar-nos

Acabada la visita ens traslladem a l'estança Festa Major on engeguem la nostra jornada de treball.

Comença la Natàlia amb una lectura "Voladors d'estels" on ens regala aquestes magnífiques paraules sobre el paper del mestre. Una metàfora que fa una comparativa entre el fer volar estels i l'acompanyament a l'escola dels infants. Donant valor a que cada infant farà el seu vol, al seu ritme, pel seu camí, i nosaltres com a mestres i/o voladors d'estels, hem de permetre aquest vol, acompanyant amb més o menys presència, tot depenent del moment, però sempre allà per poder observar o adonar-nos de cada volada.

"Permetem que volin, els encaminem pels camins de l'aire, que no estan definits ni es veuen, on cada dia és diferent i cada infant, o estel, també té la seva particularitat." 

Gisela Colell

Documentacions Reggianes Observar, anotar, documentar... És un pilar fonamental de les escoles de Reggio Emilia. Donar visibilitat en tots els processos que fa l'infant per fer-lo protagonista.

"Queda't a un costat per un temps i deixa espai per aprendre i observar amb cura el que els nens fan. I després, si ho has entès bé, potser ensenyar serà diferent".  
Loris Malaguzzi 

Així doncs, la passada sessió vam escollir quatre documentacions reggianes per trobar l'essència del què es diu i del com es diu. Ens proposem un seguit d'interrogants:

Com són les imatges?

Què expressen?

Quina continuïtat tenen?

I el text? Hi ha diàleg, o bé és una descripció?

Hi apareixen frases d'autors?

Les documentacions que vam escollir (i que podeu trobar aquí referenciades en el recull bibliogràfic que la Biblioteca del Rosa Sensat va editar en honor al aniversari del naixement de Loris Malaguzzi) són:

1. "Il treno è una città que va sotto... E dopa va sul ponte"
2. "Dialoghi con i luoghi... Ascolti nel del parco. Parco come luogi di vissuti quoridiani... Sguardi, suggestioni e imaginari"
3. "Crescere insieme. Relazioni_Materiali_Spazi"
4. "Incontri, Esplorazioni, Emozioni"
   

La visió de cada educadora es mostra en la diversitat d'estils de fotografia. Donant sentit a la idea d'en Loris a que cada mirada, cada opinió, compta. De què la unió fa la força.

Reflexionem plegades

I aquí entrem en debat... Per a qui documentem? A vegades, prioritzem l'estètica per damunt del valor del procés? Hi ha una "fotògrafa oficial" a l'escola, o bé acceptem les visions de cadascuna de les educadores? Creem les oportunitats només per fer la "foto del dia"? Donem valor al què fem? Sovint la immediatesa i les pressions fan que ens quedem només amb aquesta "foto del dia" que no transmet la vivència sinó que sols captura l'instant.

I el text, reflecteix també la imatge d'infant com a protagonista? Com ho fa?

Transcrivint diàlegs, frases, deduccions dels infants. Aquests textos ressalten per sobre de poques frases d'autor, que queden més difuminades. A més, a totes les documentacions hi ha una introducció ben extensa on s'explica el per què de l'observació, donant valor i visibilitat als processos que es fan a l'escola.

Per tant, tant en la imatge com en el text, queda reflectit la imatge d'infant pròpia de les Escoles de Reggio Emilia. Un infant que observa, dialoga, fa deduccions, plasma sobre paper o bé sobre el fang.

Un infant protagonista i un adult que li dóna visibilitat

I acabem la sessió amb el nostre peculiar homenatge al centenari del naixement de Loris Malaguzzi, del qual estem aprofundint amb la lectura del seu llibre La Educación Infantil en Reggio Emilia.

Un homenatge ple de reflexions, paraules, abraçades i emoció... Un final de jornada ben emocionant! Si en voleu saber els detalls... obriu Homenatge Loris Malaguzzi.

 Escola Anglesola... Moltes gràcies!

 

Paraules dedicades a l'escola Anglesola, en agraïment per acollir-nos i transmetre'ns la seva il·lusió i entusiasme

TROBADA GENER

• Data: 11/01/2020
• Lloc: Biblioteca Rosa Sensat

Tercera sessió

Encetem aquest 2020 tal com ens vam acomiadar del 2019, envoltades de llibres. Tornem a agrair la tasca de la Pau Raga per preparar-nos, un cop més, la selecció de llibres sobre l'essència de Reggio Emilia i tornar a crear, amb molt de gust, un espai que va acompanyar les ganes de voler entrar entre les pàgines i continuar reflexionant.

Any nou i seguim!
Entre desitjos de bon any, ja teníem ganes de començar. La Txell i la Inés no deixen la càmera en cap moment, volen començar a documentar la sessió, a deixar constància de com, de mica en mica, el grup es remou, i així, també, extreure els nous  llibres per a la nostra biblioteca.

La Sara, aquest cop sense la seva mà dreta, la Natàlia, ens ensenya un esquema sobre els tempos de la sessió; ella ens afirma que el temps és el nostre pitjor enemic quan fas allò que t'apassiona i entre mirades de complicitat ens adonem que aquesta afirmació la compartim plegades.

És difícil controlar el temps, sobretot quan no vols aturar-te i el moviment et porta ganes de seguir.

En conjunt, hem pogut visualitzar just al començament de la sessió, que cadascuna de nosaltres va aportant el seu granet de sorra i que, to plegat, va esdevenint en una muntanya de col·lectivitat.

Però la nostra tasca tot just comença, la xarxa que hem creat vol anar més enllà. 

  
Filant prim
Tornem a estar envoltades de llibres, però aquest cop reflexionarem sobre documentacions reggianes: anar a l'essència de Reggio Emilia és veure mirades vers l'intant i el que ens vol transmetre.

Abans de fer els petits grups i posar-nos en marxa per reflexionar sobre les documentacions fem un descans, continuem amb les presentacions entre cafès, pastes, mandarines i una focaccia di formaggio que ens ha preparat la Sara (un plat típic de Gènova).

Allò que ens fa úniques
Trompeta, teatre, educació en el lleure... Camins professionals, a vegades complicats, fins a trobar la coherència entre el què penses i el què fas... Són alguns exemples d'aquestes converses i són el resultat de qui som.

Tot el que fem esdevé aprenentatge i enriqueix la nostra tasca professional

Com documenten a Reggio?
Ara si, ens endinsem en l'anàlisi de les quatre documentacions que hem triat, considerem important aquesta tasca, ja que com a grup és un dels objectius marcats: arribar a documentar en el nostre procés de reflexió i creixement com a grup. Deixar constància de la feina feta i de l'essència de cada moment. 

Aquest cop ens inspirem en les següents:

• Il treno è una città que va sotto...E dopa va sui ponte
• Crescere insieme
• Incontri, esplorazioni, emozioni
• Dialoghi con i laoghi ascolti nel e del parco

Un cop fem els petits grups observem i analitzem... 

Com són les imatges? Hi ha seqüències? Imatges en primer pla? Imatges on es focalitza l'acció més que a l'infant? Quina sensació desprenen aquestes imatges? I el text? Hi ha diàleg dels infants a és una descripció? Ens citen frases d'autors?

Aquestes són algunes de les preguntes que ens plantegem mentre observem les imatges i traduim el text per descobrir la mirada de les escoles de Reggio Emilia. 

I allà estàvem, immerses en imatges, textos, anotacions... Envoltades de llibres, absortes del món exterior. Com si despertéssim d'un somni, sentim la veu de la Sara que ens diu que ja s'ha acabat el temps. Ja?!

I tornem a un dels plantejaments inicials de la sessió, el temps, de vegades, és el nostre "pitjor enemic".

100è ANIVERSARI DEL NAIXEMENT DE LORIS MALAGUZZI

El dia 23 de febrer de 1920 naixia a Corregio en Loris Malaguzzi: mestre, pedagog i director de les escoles 0-6 de Reggio Emilia.

Fotografia de Loris Malaguzzi trobada a internet

Arrel de la proximitat d'aquesta efemèride ens va sorgir la necessitat d'aturar-nos i posar paraules a tots aquells sentiments, reflexions i conviccions que un dia ens van portar a interessar-nos pel que havia succeït i succeeix en experiències d'educació a la ciutat de Reggio Emilia. 

Ens va semblar un bonic homenatge dedicar-li avui aquestes paraules, al cap i a la fi, en Loris com a propulsor, inspirador, director i coordinador d'aquestes escoles fou realment la primera Essència a les escoles de Reggio Emilia.

Loris Malaguzzi va ser un valent i gran lluitador en el món educatiu.

La seva història i els seus passos a les escoles italianes ens mostren la seva perseverança i la seva capacitat visionària de la cultura de la infància enfocada envers unes escoles que poguessin ser una realitat amable, conscient, i sempre pensada per garantir la qualitat de les relacions entre els infants, les famílies i les educadores i educadors.

Aquesta realitat, precisament, és la que ens ha permès viure i veure les grans possibilitats que ens ajudaran a iniciar una reflexió per tal de donar coherència a l'educació en el nostre context.

El llegat que ens ha deixat, tant a nivell teòric com pràctic, és un tresor que cal interpretar, analitzar, reflexionar i no perdre de vista.

Anar a la part més essencial de la seva obra ens porta a un infant molt concret, a una funció de l'escola molt clara en relació al món social, a uns adults acompanyants molt compromesos èticament.

La seva visió multidimensional (de totes les parts protagonistes de l'acció educativa), ens permeten obrir la mirada per eixamplar les possibilitats d'interpretació i ampliar la construcció de significats constantment. 

"Queda't a un costat per un temps i deixa espai per aprendre i observar amb cura el que els nens fan i després, si ho has entès bé, potser ensenyar serà diferent" 

Loris Malaguzzi

Fotografia cedida per Natàlia Grifé

L'escola que defensava Malaguzzi, i a la qual va donar suport, era aquella que partia dels esforços de les mares (especialment) i pares d'una comunitat que volien oferir una educació de qualitat als seus fills i filles. L'escola construïda pel poble i per al poble. Una institució cultural on s'abracessin els drets dels infants, dels treballadors/es, de les mares i els pares i, en definitiva, dels ciutadans.

"L'equació era senzilla: si els infants tenien els seus drets i raons, havien de ser els infants als quals se'ls havia de reconèixer que estaven preparats, que eren intel·ligents i que estaven dotats per a un èxit i els pares no els podien ni els havien de fallar" 

Loris Malaguzzi

Aquesta construcció d'una experiència educativa de qualitat, que parteix de l'escolta, del respecte i de la consideració de les potencialitats de les nenes i els nens, és la que ens inspira,la que ens fa trobar-nos, reflexionar, buscar les millors maneres d'estar, d'escoltar i de projectar de manera competent contexts d'aprenentatges significatius.

Fotografia cedida per Natàlia Grifé

AQUESTA ENS SEMBLA LA MANERA MÉS ADEQUADA D'ELEVAR LA IMATGE D'INFÀNCIA, ESCOLA I SOCIETAT.

És la nostra darrera trobada abans del aniversari d'en Loris. La Natàlia i la Sara ens han portat per a la trobada un cabdell de fil.

Totes restem expectants per aquest element mentre ens expliquen que "avui crearem els nostres propis fils de seda".

L'inici. Les mans que es preparen per deixar parlar al cor.

Des que vam començar aquest nou curs, un dels aspectes al que dediquem més esforç és a la creació d'una autèntica cohesió entre les membres del grup.

Conèixer la nostra pròpia realitat ens sembla indispensable per posar en context els diferents caràcters, necessitats, experiències, vivències i realitats de cadascuna de nosaltres. Per tal de donar valor a l'autenticitat individual i la integració de totes, per a que la veu de cadascuna es senti lliure d'expressar-se, i sobretot, es senti escoltada. 

Avui la dinàmica gira entorn a com ens veiem entre nosaltres. "Quin és l'aspecte que destacarieu d'aquesta companya? Què us agrada més d'ella? Digueu-li! I passeu-li el cabdell." Comentava la Sara. 

Per aquest motiu, anem passant-nos el cabdell entre nosaltres dedicant-nos un adjectiu o una reflexió, que sovint acaba en emocions i abraçades. Trobar un espai per "aquell dir" que malauradament costa tant d'expressar, però que quan finalment s'aconsegueix acostuma a arribar al cor.

Sentir-se a través de la veu d'una altra genera emoció, genera unió

Com totes anem subjectant el fil de llana que rebem, alhora que el tornem a llençar, el viatge del cabdell acaba formant una autèntica teranyina. Una xarxa que simbolitza aquesta unió, aquest grup que cada dia es dóna més de la mà per créixer i caminar plegades. 

Fils que enllacen. Teixits que ens porten a l'altra.

En acabar, deixem amb cura la xarxa al terra per a començar el propi homenatge a la figura d'en Loris.

Gràcies a la recomanació que ens va fer en Gino Ferri, en una de les trobades a la Biblioteca de Rosa Sensat, totes estem llegint o rellegint el llibre que aprofundeix en la persona del carismàtic mestre:

La educación infantil en Reggio Emilia. Loris Malaguzzi. Temes d'In-fan-cia. Ediciones Octaedro, 2000

La proposta que ens plantegen la Natàlia i la Sara ens fa mirar endins. Pensar en tot el llegit al llibre, per trobar les paraules que representin tot el que en Loris ha significat, i com ens ha arribat a nosaltres o com ho hem entès.

• Què ens aporta a nosaltres l'experiència educativa coneguda i llegida a la ciutat de Reggio Emilia?

• Què ens fan sentir les reflexions i coneixements llegits d'en Loris Malaguzzi?

El silenci envaeix la sala, totes busquem un racó on trobar aquell moment de concentració i reflexió. Aquells pensaments interns que ens ajudin a trobar una o vàries paraules que donin valor al seu llegat, aquelles paraules que aportin continuïtat a la lluita que ell va començar, aquells mots que representin l'infant que ell defensava i admirava.



 I poc a poc la xarxa es va omplint...

 Lentament l'espai adquireix identitat...

Amb molta calma el teixit ens REPRESENTA.

La unió de les paraules de cadascuna

figuren pensaments,

aparenten reflexions.

El llegat que ens arriba del que va passar...

Simbolitza el que sentim, creiem i defensem de l'essència de Reggio Emilia.

Les paraules d'en Loris sempre busquen un sentit, una coherència entre el que es sap, es coneix i es vol aconseguir. Una teoria que es basa en la pràctica per a ser construïda.

L'educació entesa des de la comunitat: mares, pares, familiars, infants, escola i societat, que treballen i dialoguen junts per construir un projecte comú.

"Es importante que la pedagogía no se encuentre prisionera de grandes o demasiadas certezas. Es necesario que esté dispuesta a darse cuenta de la relatividad de su poder, de las enormes dificultades que existen para traducir en la práctica los ideales"

Loris Malaguzzi

"En Reggio Emilia más que escribir grandes tratados pedagógicos se dedican a practicar la educación. <Es en la práctica donde nos jugamos el futuro de la escuela y de la educación>, solía comentar Malaguzzi"

Alfredo Hoyuelos

A l'aula, buscar aquelles sensacions que desperten la curiositat i les ganes d'aprendre. Tenir sempre en consideració el paper que juguen les emocions en els processos naturals d'aprenentatge.

"Dar énfasis a la imagen de un niño competente para que, todavía, puedan ser más fuertes nuestros medios para enfrentarnos, polémicamente, a los detractores de ésta imagen y a los que tratan de mistificar a los niños con programaciones oficiales"

Loris Malaguzzi

Valentia per deixar-ho tot i començar un projecte en el que va veure un gran valor. Audàcia per defensar-lo i creure fermament en el que fa. Una bona motxilla investigadora, de coneixements i de pràctica diària per a salvaguardar el que creu i valora a través amb el gran recurs dels llenguatges.

"Ésta llegará de la demanda de las madres y los padres. Su gran objetivo eran los hijos. A la escuela, que ellos habían construido con sus manos le pedían que fuese una escuela distinta para educar a sus hijos de forma diferente."

Loris Malaguzzi

Diàleg en tots els sentits i direccions: si alguna cosa defensava en Loris era el poder de la paraula. La paraula per a expressar-se, per a discutir, per a arribar a objectius comuns. L'art de la parla per a defensar-se i per a construir plegats.

El llenguatge en mans dels infants per al seu creixement com a persones socials i col·laboradores.

"Nuestra tarea consiste en ayudar a los niños a subirse, lo más alto possible, a sus montañas. Aunque, en realidad, parece que eso no les está permitido." 

Loris Malaguzzi

"Lo que sabemos es vivir con los niños y trabajar, un tercio, con la certeza y dos tercios con la incertidumbre y lo nuevo" Loris Malaguzzi

La importància de respectar els ritmes dels infants, el seu moment maduratiu, que el guiarà en el seu propi procés d'aprenentatge.

Acompanyar als infants en l'ara i l'aquí sense tenir objectius a llarg termini o preparatoris per a un futur.

Investigar en educació. Partir del que es sap, dels autors i teories que ens precedeixen per a posar-les en pràctica i construir el propi projecte d'escola. Donant forma sempre a les necessitats reals dels infants. La pedagogia posada en pràctica.

La unió fa la força, una unió on tinguin cabuda tots els membres del sistema. Ja siguin famílies, com mestres com els propis infants.

Loris creia en el treball en grups reduïts, precisament per a que tothom pugui fer valdre la seva paraula i crear aquest context de diàleg.

Esforç, dedicació i constància. Si alguna cosa es percep en el llibre i en les seves paraules són les ganes i la motivació per a tirar endavant sempre. Passi el que passi i superant totes les adversitats amb una lluita persistent.

"La primera es que la organización del trabajo (la manera de comportarnos y de estar con los niños) pertenece, estructuralmente a los valores y a las elecciones del proyecto de formación y, por tanto, es un elemento decisivo en la calidad y finalidad de las relaciones humanas y en la puesta en marcha del proyecto". 

Loris Malaguzzi

Les paraules d'en Malaguzzi reflecteixen una persona sense "pèls a la llengua". Amb una forta convicció envers el que diu. Aquesta força en les seves paraules ens transmeten una persona segura de si mateixa. Segurament gràcies a la seva permanent formació, reflexió, diàleg i observació de la realitat.

Molts i molts interrogants ens ha aportat aquesta estona agradable, suau i tranquil·la. Gairebé no ens hem adonat que ja hauriem de tancar la sessió per arribar a la seva fi.

Al llarg d'aquesta estona ens hem adonat de què, segurament, aquest és l'autèntic homenatge que podríem fer a la figura d'en Loris. Un homenatge en forma de diàleg, en el que el transcurs de les discussions ens han anat donant una pista de l'essència en el missatge dels seus mots: el coneixement construït entre tots, el saber compartit amb un dels millors canals que tenim per aprendre... el de la paraula i el de l'escolta.

Amb aquesta idea tanquem la sessió, i amb ganes de debatre més al voltant del context del llibre, decidim no deixar-ho aquí. Continuarem parlant, continuarem escoltant-nos, continuarem informant-nos i llegint per a que aquesta imatge tant potent d'escola, societat i d'infància perduri durant molts anys més, acompanyant sempre als nostres futurs en la seva pròpia realitat i cultura.

"Se trata de un estado de ánimo que se complica y se perfecciona a través de una imprecisa y sutil tela de araña (que puede crecer como una trenza) que se percibe, mientras conocemos y hacemos proyectos, y que nos hace elegir entre modelos de acción, pensamiento o imaginarios, que tienen sus raíces (tal vez de donde viene) dentro de nosotros"

Loris Malaguzzi

Si voleu continuar amb lectures interessants de Reggio Emilia us convidem a visitar la pàgina especial que ha creat la biblioteca del Rosa Sensat en honor al centenari del seu naixement:

Recursos bibliogràfics de Reggio Emilia: 

biblioteca de l'Associació de Mestres Rosa Sensat