TROBADA DESEMBRE

• Data: 12/12/2020
• Lloc: #joemquedoacasa 

Tercera Sessió Curs 2020-2021

Té lloc la tercera trobada, cadascuna des de casa seva, seguim aprenent a abraçar-nos amb els ulls i a trasnmetre'ns caliu a través de la pantalla, i així tanquem el primer trimestre. Ja fa dies que els carrers s'han anat omplint de llums i el cel és fosc més aviat, comencem a preparar-nos per les vacances del Nadal. Despés de la primera sessió, on vam posar damunt la taula els drets dels infants, en aquesta ens hem centrat en el paper de l'adult.

"La mirada de l'adult i les seves accions condicionen els infants"

Com és habitual al nostre grup de treball, encetem la sessió amb una dinàmica o un petit entrant que ens serveixi per seguir establint lligams, fent pinya, cuidant-nos. En aquesta ocasió, la Sara, decideix fer-nos un regal en forma de vídeo: es tracta d'una peça musical en directe: Ara Malikian Symphonic interpretant la cançó Pisando Flores.

Més que la tècnica i la qualitat de la interpretació, l'emoció i la poesia traspassa la pantalla i ens impregna... Perquè, per sobre de l'excel·lència i els títols, hi ha la persona. Quan una persona s'emociona amb el que fa, traspassa i arriba... Així doncs, necessitem emocionar-nos amb el que fem.

 

Emoció, escolta, el valor del diàleg i la comprensió i valorar la confrontació pedagògica per avançar... Aspectes claus que valorem com el paper de l'adult.

Tal com les germanes Abelleira expliquen al seu llibre "El latido de un aula infantil":

 

"Donem més valor a quan et trobes a una companya et pugui somriure que no pas trobar desacords de com fan les coses cadascuna."

 

Sembla una obvietat que el mateix que ens exigim amb els infants tants cops, també és el que hem de fer amb les nostres companyes i el nostre equip, però no sempre és així. Potser cal pensar-hi més, prendre consciència d'aquest fet per relacionar-nos des d'una mirada molt més humana, empàtica i propera.

 

 

En aquesta sessió, posem en comú el treball previ fet per petits grups i ens centrem en la pregunta:

Com escoltar als  infants i a nosaltres mateixos?

Fa setmanes que les teixidores llegim algunes obres relacionades amb la filosofia reggiana, les vam triar entre totes i ens les varem repartir segons les preferències. Ho fem llapis en mà, llibreta al costat, sentits ben alerta. Cada grup reflexiona sobre el paper de l'adult que s'extreu de la lectura de cada llibre i seguim estirant fils:

Llibre: COM ESCOLTAR ALS INFANTS

Altimir, David. (2012). Temes d'infància, nº 53

Aquest llibre visibilitza la vivència d'en David Altimir a les escoles de Reggio Emilia.

 

El paper de l'adult va molt enfocat a com escoltaven als infants, especialment mitjançant graelles, i com després en feien les interpretacions. Segons l'autor, l'adult a les escoles ha de tenir el paper de documentar els diferents processos que es donen, per tal de poder reflexionar i alhora extreure'n les diferents interpretacions.

 

Explicitia que l'adult ha de tenir cura dels espais i dels ambients que formen l'escola, i ha de ser provocador de reflexions en els infants, donant la importància necessària a la manera de formular les preguntes per tal que aquestes no tinguin una única resposta.

Llibre: JO I LES OMBRES

Dolci, Mariano. (2003). Temes d'infància nº46.

Ens endinsem en la meravellosa experiència del titellaire envers les ombres. En Mariano volia transmetre als infants el seu saber en relació a les moltes expriències viscudes amb aquest element particular, sempre des de l'humilitat.

 

A més, partint de que el joc és un dret dels infants, l'adult l'ha d'entendre com a procés fonamental a observar i respectar, alhora que com a distracció. El joc amb les ombres ens aporta una gran riquesa de conceptes per entendre el món i, en canvi, és un element natural que s'acostuma a descuidar.

 

Insideix en com l'infant a través de l'ombra entén el món, com a partir de l'ombra passen fenòmens que no podem tocar. Les preguntes sempre ens faran formular bones hipòtesis, i moltes vegades, les preguntes que creiem més absurdes són les més importants i les que ems donen les millors respostes.

 

El titellaire manifesta que també les respostes incorrectes són les que ens aporten els resultats més interessants.

Llibre: ARTE Y CREATIVIDAD EN REGGIO EMILIA

Vecchi, Vea. (2013)

Ens atrevim amb una lectura certament complexa, per la quantitat de temes que dansen al llarg de les seves pàgines, les moltes cites i autors que hi apareixen. En aquesta obra, el paper de l'adult que ens mostra la Vea va més enllà de l'observació, les reflexions i les propostes. L'adult a les escoles ha de tenir consiència política i democràtica, ha d'aportar una lent de visió per a la comunitat escolar.

 

A més, com bé destaca l'autora, l'adult ha de ser potenciador de diàleg: la seva presència propera permet que els infants puguin crear els seus productes, recordin les seves experiències, sensacions i emocions passades, i sobretot, que vagin incorporant aquestes emprentes a la descoberta.

 

Ens dibuixa, per tant, un adult que valora el disseny, l'organització i l'arquitectura de l'espai que s'habita amb les famílies, els infants i la resta de comunitat i que creu fermement en el paper democràtic i relacional de totes les persones que participen de la vida educativa.

Acabem la sessió tal com l'hem començat: amb una cançó que la Núria i l'Angelines, de la recent inaugurada comissió "estirant el fil", ens volen regalar:

"Tula Baba, Thula Sana" (South African Lullaby), una cançó de bressol sud-africana.

La Núria ens explica que, per apreciar la peça musical, necessitava entendre la lletra; mentre que l'Angelines s'emocionava sense més. La lletra ens parla de la realitat africana: infants sense família o que no arriben a fer-se grans. Des de la nostra mirada occidental, es una cançó trista, però la mirada canvia depenent del context. De la cançó es desprèn un sentiment d'esperança que ens acaba arribant a totes, constatant que de vegades les paraules sobren quan ens deixem portar per l'emoció.

Tornem al principi: emoció, diferents mirades, diversos punts de vista... Tot plegat, petites espurnes de foc que aviven la flama, que ens enriqueixen i ens fan avançar.

ELS DRETS DELS INFANTS NO ES TOQUEN

• Data: 21/11/2020
• Lloc: #joemquedoacasa 

Segona Sessió Curs 2020-2021

Encetem el matí recordant i commemorant el recent 20 de Novembre: Dia Universal de la Infància. Un dia molt rellevant per a totes nosaltres, teixidores, mestres, pedagoges, mares, etc. Nosaltres, que ens esforcem per donar visibilitat a aquests drets cada dia, dins i fora de l'escola, que cuidem i donem valor a una cultura d'infància en la creiem. Nosaltres, que ens sentim en el deure de lluitar perquè aquests drets siguin respectats més enllà del paper, que sentim que tenim un compromís ètic envers la societat, i sobretot, que treballem per un infant que és un subjecte de ple dret i mereix, com a tal, ser tingut en compte, ser escoltat.

Per dur a terme el nostre petit homenatge, recuperem fragments del llibre El maestro y los derecos del niño ¿Historia de un malentendido? de Philippe Merieu. 

 

Merieu, ha esdevingut un referent incuestionable per a molts educadors d'arreu del món. Mestre, pedagog i prolífic activista envers l'Educació; ha participat en institucions lligades a la formació i a la investigagió pedagògica, entre l'any 1998 i el 2000 va dirigir l'INRP (Institut Nacional d'Investigació Pedagògica) i ha publicat més de 40 llibres. Per tot plegat, ens inspira i ens ajuda a reflexionar sobre molts dels grans temes que afecten a la educació i a la infància en general.

 

 

D'aquest llibre, en particular, destaquem les segëunts frases: 

 

"Los maestros son unos defensores de los derechos del niño. Por lo tanto, no hay -no debería haber- ningún malentendido entre los maestros y los derechos del niño."

"… al niño no se le considera como un niño; no se tiene en cuenta su especificidad de ser frágil, en transformación, y que por este motivo necesita una protección especial. Se le inmiscuye a la fuerza y demasiado pronto en nuestras disputas de adultos, en nuestras rivalidades de adultos, en nuestros combates de adultos…, y en nuestro egoísmo de adultos.

Carecemos del “respeto” más elemental respecto al que viene: respeto por hacerle un lugar, por dejarle un espacio libre, por permitirle existir y crecer sin que tenga que ser maltratado"

"Esto significa que el niño tiene un presente, que existe un presente del niño y que la infancia no es simplemente una preparación para la vida adulta y un futuro lejano. 

Aceptar que el niño tiene un presente es, pues, imponerse como un deber de persona adulta el permitirle dotar de sentido a las  actividades que se le proponen, y no en referencia permanente a ulteriores beneficios, sino porque somos capaces de mostrarle que dichas actividades lo ayudan a crecer y acceder a la comprensión del mundo; debemos conseguir que entienda que aprender es, al mismo tiempo, aumentar su fuerza sobre todos aquellos y aquellas que quieren pensar en su lugar y encontrar placer en el hecho de adentrarse en la comprensión de las cosas."

"Los derechos del niño tienen un único significado: manifiestan el compromiso de los adultos para que cada niño pueda, un día, firmar su propia vida."

 

El Dia Universal de la Infància ens recorda que els infants, com a persones i com a ciutadans, tenen drets. I aquests, malauradament, encara estan oblidats i són vulnerats en alguns contextos de la nostra societat, igual que arreu del món, continuament.

Philippe Meirieu, com a defensor dels drets de la infància, revisa de la Convenció Universal dels Drets dels Infants (1989) alguns aspectes que creu no són ben interpretats a l'hora de dur-los a la pràctica. En aquest llibre evidencia com és de senzill malinterpretar els Drets dels Infants. Ens fa pensar en el fet de què desprès de tants anys continuem infravalorant aquests Drets.

 

On queden tots els drets dels infants amb l'entorn que els hi oferim?

Com a societat i com a professionals, hem de revisar i conceptualitzar aquells espais, aquelles comunicacions, aquelles propostes que pensem per als infants. 

Els Drets dels Infants volen garantir una vida digna, i mirar cap un altre banda no és ni ètic ni vàlid. Els Drets dels Infants són responsabilitat de tots i totes. Són els drets de la societat, de les persones. Si vetllem pels drets dels adults no ens podem oblidar dels de la petita infància. Si ara els invisibilitzem, com sentiran que la societat els acull i els valora? El missatge sembla que sigui que cal ser adult per gaudir de drets.

Des del grup de treball valorem aquests drets en àmbits educatius i socials, però creiem necessari que arribin molt més enllà, que traspassin fronteres físiques i mentals. Com a persones compromeses amb la infància i responsables del seu projecte de vida, hem de treballar per dignificar i posar en valor que ELS DRETS DELS INFANTS NO ES TOQUEN.

Són persones i són ciutadans ara, avui, en el present. Hem de garantir el seu compliment amb respecte i qualitat des de ja.

 

Per donar veu a la infància recorrem a les seves paraules:

 

"Saber

És important aprendre coses importants.

Els nens han d'estudiar perquè així podran fer el que els agrada.

Els nens tenen dret a saber-ho tot, l'única cosa que no han de saber són els secrets dels altres." 

 

 

De viatge amb els drets de les nenes i dels nens

Autors, els nens

Associació de Metsres Rosa Sensat - Reggio Children 

 

I acabem amb unes il·lustracions que des de la Revista Infància de Rosa Sensat van compartir amb motiu d'aquesta data tan important.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

PRIMERA TROBADA D'UN CURS INCERT

• Data: 17/10/2020
• Lloc: #joemquedoacasa 

Primera Sessió Curs 2020-2021

Encetem la primera trobada del nou curs. Davant de la situació actual que estem vivint seguim connectades a través de les plataformes digitals, cal dir, que la majoria ja ens hem acostumat i encara que sigui a través de les diferents pantalles de casa nostra no perdem l'essència de grup i la calidesa que caracteritza a les teixidores. 

Aquest inici ha estat, a cada una de les diferents escoles, un cúmul d'incerteses. Normatives, protocols...per tal d'adaptar-nos al moment que estem vivint, sembla que totes les mesures d'higiene i seguretat s'han convertit en el principal objectiu de molts centres. Després de compartir les nostres vivències ens adonem, un cop més, del potencial que tenim com a grup humà, com davant de les resiliències som capaces de reinvertar-nos i sobretot de buscar, entre els grisos del panorama, un alè de llum per tal de no perdre l'essència del que nosaltres estimem i creiem. 

Tal com va dir Steiner: 

"Allò que és important, s'esdevé lentament"

I ara sembla que costi parlar del temps, de la importància del fer sense pressa, de l'ambient de calma tan necessari a les escoles i a les aules, al ritme que respecte als infants; en canvi, ens hem vist ajustant-nos a la situació a correcuita per tal de garantir, dins de la mesura possible, la normalitat que tant han trobat a faltar els infants durant aquests mesos. 

Aquest cop la trobada està centrada en l'adult. 

 

"Quina mirada ha de tenir l'adult cap a la infància per fer un acompanyament proper, real i amb sentit?" 

Enriquim les nostres reflexions acompanyant-nos de la lectura de l'article "Els pensaments que sustenten l'acció educativa" de C. Rinaldi.

 

Comencem fent tres petits grups per tal de donar espai i veu a totes, més tard posem totes les reflexions que han anat sorgint en comú. 

Parlem sobre l'escolta, una de les accions educatives més importants, una escolta múltiple i sincera que ens porti a l'aquí i l'ara del moment, una escolta que doni valor a la veu de la infància i alhora a la professió del mestre. Una escolta sincera va acompanyada de la recerca de preguntes i necessitats reals que sorgeixen dels infants. 

"Ens interessa més que els nostres infants siguin fàbriques de preguntes, que no pas de respostes" 

Jauem Balmes (1810-1848). 

La mirada ha d'anar sempre cap a l'infant, l'observació també ha de formar part de l'aquí i de l'ara, per tant no podem fer un acompanyament real si només valorem el resultat i no el procés dels aprenentatges. Aquesta mirada no ha d'anar més enllà que cap a l'infant, partint de la base de la subjectivitat d'aquesta, entenem que cada mestre, de la mateixa manera que cadascuna de nosaltres té un bagatge i aquest condiciona la nostra manera de ser i actuar cada cop que ens trobem davant d'un infant. 

"Un mestre potent farà un infant potent"

L'equip també esdevé una peça clau en aquest acompanyament, la interpretació col.lectiva és fonamental. Per fer un acompanyament que realment tingui sentit, les famílies han de tenir cabuda dins d'aquest. Com a equip sorgeix la idea de compartir, on cada membre pugui exposar el seu punt de partida i buscar plegats objectius comuns o ponts de contacte. I dins de l'equip estimar l'error, una feina tan humana sempre va acompanyada d'equivocacions, però si trobem l'error com a atractiu ens pot ajudar a aprendre com a punt de reflexió i d'embranzida per avançar. 

Totes aquestes reflexions han sorgit d'una pregunta, igual que quan a Isidore Rabí, premi Nobel de física li van preguntar què l'havia ajudat a ser científic respongué: 

"Al sortir de l'escola, totes les mares jueves de Broklin preguntaven als seus fills: 

Què has après avui a l'escola?

En canvi la meva mare deia: 

Izzi, t'has plantejat avui alguna bona pregunta?"